Un mes de maig com aquest, fa 400 anys, una notícia va sacsejar la vida de la ciutat: Fernando de Sandoval i Rojas, duc de Lerma i V marquès de Dénia, moria a la ciutat de Valladolid. El totpoderós privat del rei Felip III, propiciador de nombrosos privilegis per a Dénia, com la concessió del títol de ciutat el 1612, la fundació dels convents de Sant Antoni i de les Agustines o les millores en el Castell, havia de ser acomiadat amb tots els honors.
Així, pocs dies després de la mort, ocorregut un 17 de maig de 1625, la ciutat de Dénia va engegar la maquinària per dir adéu a qui va ser el seu senyor territorial durant 51 anys. Els detalls d'aquell esdeveniment ens mostren des d'hui a l'exposició 'La ciutat de Dénia i el dol pel V marquès. 400 anys de la mort del duc de Lerma', que s'inaugura aquesta vesprada, a les 19 hores, al Centre d'Art l'Estació, organitzada per l'Arxiu Municipal.
S'han elaborat diferents plafons amb textos i imatges que mostren el desplegament d'honres i exèquies de la ciutat de Dénia, cap del marquesat. El jurat en cap (alcalde), Francesc Marti, va partir de seguida cap a Valladolid a presentar el condol a la família i congraciar-se amb el nou marquès. Mentrestant, l'escrivà del Consell de la ciutat va viatjar a València a comprar la tela de baieta negra amb què s'havien de vestir els membres del govern municipal a les exèquies pel marquès.
Un cop acabat, la nit del 5 de juny de 1625 va tindre lloc l'andana per avisar a la població que l'endemà es realitzaven els actes per la mort del duc de Lerma, marquès de Dénia. la Constitució i va finalitzar a les portes del castell (Vila vella). El dia 6 de juny, al matí, es va fer el cerimonial fúnebre, amb tres misses cantades a l'església de la Vila vella.
Tota aquesta reconstrucció, que es pot veure detalladament a l'exposició, han estat documentades al detall amb la informació dels llibres d'actes municipals que es conserven a l'Arxiu de Dénia.
Enmig d'aquesta zona dedicada a les honres fúnebres tenim dues peces amb prou feines conegudes: una imatge del duc-cardenal mort, procedent de l'església de Sant Pere de Lerma, i un document excepcional: el testament del duc, per ser l'única còpia completa coneguda que s'ha conservat. En aquestes darreres voluntats, el marquès de Dénia deixa una renda anual per als convents de Sant Antoni i de les Agustines (Ntra. Sra. de Loreto) i també per a l'hospital. Així mateix destina un capital per a les persones pobres de Dénia i Xàbia i 500 fanegues de blat per al pòsit de blat.
L'exposició mostra també com era la vida a Dénia al segle XVII: població, vida quotidiana, govern municipal, com es cuidava la salut, l'atenció als pobres i l'organització dels oficis, entre altres aspectes. Té presència també l'original del títol de ciutat, de 1612;
En definitiva, estem davant d'una exposició que és una oportunitat única per viatjar a la nostra història, recreant la vida d'aquelles dones i homes que van viure la Dénia del temps del duc de Lerma. La mostra es podrà visitar fins a l'1 de juny.
Els actes que ha organitzat l'Ajuntament de Dénia per commemorar els 400 anys de la mort del duc de Lerma es completen amb dues conferències. El dijous 22 de maig, el professor de la Universitat de València Manuel Lomas, imparteix la titulada 'El Mundo en declive?. El projecte de galeres del duc de Lerma per a Dénia'. I dimecres 28, Ángel Campos, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, oferirà la xerrada 'Una ciutat per al rei. El duc de Lerma i la transformació de Dénia en temps de Felip III'. Ambdues conferències seran a les 19 hores, a la Biblioteca de Dénia.
Aquesta carta està redactada en espanyol i valencià.
Text en espanyol.
He pogut comprovar per les fotos a Denia.com que l'exposició sobre el Marquès de Dénia és una meravella. Un treball preciós.
També he pogut comprovar que està dissenyada pensant només en una part dels valencians. Els que tenen com a llengua materna el valencià. No està dissenyada per als valencians que tenim com a llengua materna l'espanyol.
Tampoc està dissenyada per a tots els espanyols que vénen de la resta d'Espanya a visitar Dénia, a la seua preciosa província espanyola d'Alacant. Segur que quan entrin a l'exposició, il·lusionats per gaudir d'aquest fragment d'història interessantíssim, s'han de sentir molt tristos i desil·lusionats i discriminats a la seua pròpia terra.
Amb tot el respecte ho dic. És una ofensa. Se'm discrimina a la meua terra.
Se m'aliena. Se'm diu entre línies -això no ho hem fet per a tu-.
Us proposo als nostres representants a l'ajuntament i tots els veïns que rebutgen la disposició bilingüe dels textos, que reflexionin sobre això.
Fins quan introduirem la navalla intentant dividir, generant dolor i malestar, cosa que és indivisible.
Hi ha un sol valencià. El qui estima de cor la seua terra. I entre aquests valencians, estem els que la mare parlava en valencià i els que mare parlava en espanyol. Valencians tots. I ens entenem al cent per cent en conversa bilingüe quotidianament. Faig des d'aquí al·legat en defensa de les dues llengües de la meua terra, perquè visquin per sempre.
És proper el dia en què tot això siga només història. Entrarem en conversa bilingüe amb naturalitat. Aquest dia la Dénia serà més forta, més dinàmica, més agil, més bonica encara. Perquè en lloc de posar bàlsam durant dècades a una ferida mantenint-la oberta, tenint un assumpte tabú flotant a l'aire que frena el treball en equip, marxarem units mà amb mà, tots junts com el poble que som, en una sola direcció.
Text en castellà
He pogut comprovar per les fotos a Dénia.com que l'exposició sobre el Marquès de Dénia és una maravella. Un treball precioso.
També he pogut comprovar que està dissenyada pensant només en una part dels valencians. Els que tenen com a llengua materna el valencià. No està dissenyada per als valencians que tenim com a llengua materna l'espanyol.
Tampoc està dissenyada per a tots els espanyols que vénen de la resta d'Espanya a visitar Dénia, a la seua preciosa província espanyola d'Alacant. Segur que quan entrin a l'exposició, il·lusionats per gaudir d'aquest fragment d'història tan interessant, es sentiran molt tristos i desil·lusionats, alhora que discriminats a la seua pròpia terra.
Amb tot el respecte ho dic. És una ofensa. Se'm discrimina a la meua terra.
Se'm aliena. Se'm diu entre línies -això no ho hem fet per a tu-. Se'm diu entre línies -ets estranger-.
Proposeu als nostres representants a l'ajuntament ia tots els veïns que rechacin la disposició bilingüe dels textos, que reflexionin al respecte.
Fins quan anem a introduir la navalla intentant dividir, generant dolor i malestar, allò que és indivisible?
Hi ha un sol valencià. El qui estima de cor la seua terra. I entre aquests valencians, estem els que la mare parlava en valencià i els que la mare parlava en espanyol. Valencians tots. I ens entenem al cent per cent en conversa bilingüe quotidianament. Faig des d'aquí al·legat en defensa de les dues llengües de la meua terra, perquè visquin per sempre.
Està proper el dia en què tot això seguisca només història. Entrarem en conversa bilingüe amb naturalitat. Eixe dia Dénia serà més forta, més dinàmica, més àgil, més fermosa encara si cap.
Perquè en lloc de posar bàlsams durant dècades a una ferida mantenint-la oberta, tenint un assumpte tabú flotant a l'aire que frena el treball en equip, marxarem units, mà amb mà, tots junts com el poble que som, en una sola direcció.
Pel que veig a la notícia, és una exposició per a valencians. Ja aniré quan posin els rètols en espanyol.
Vall