Quan va esclatar la Guerra Civil, els espanyols es van sentir abandonats per la resta de països, que van decidir mirar cap a un altre costat malgrat l'escalada de violència. Només els governs d'Alemanya i Itàlia van prendre partit al conflicte, sumant les seues forces al bàndol franquista. El republicà, en canvi, es va haver de conformar amb empreses privades per part de voluntaris estrangers, com ara les Brigades Internacionals, per reforçar les seues files.
Tot i això, al nord d'Europa no estava passant tan desapercebut el conflicte com es creia. Tant Suècia com Noruega van seguir molt de prop l'avenç de la guerra. Milers de ciutadans escandinaus veien consternats com part de l'exèrcit espanyol s'havia alçat contra el seu govern, iniciant una ofensiva que duraria uns quants anys. Per por que això suposés un avenç dels ideals feixistes per tot el continent, i davant de la manca d'intervenció per part dels seus governs, molts veïns d'aquests països van decidir col·laborar de l'única manera que sabien: mostrant una gran solidaritat que va ajudar a refugiar a Dénia nens i nenes procedents del front, allunyant-los així de les bombes i les bales.
El poble escandinau bolcat amb Espanya
Tant a Noruega com a Suècia es van organitzar comitès nacionals d'Ajuda a Espanya, on es recollia diners, roba i aliments per destinar les víctimes de la guerra. Aquests moviments de solidaritat, que provenien en gran mesura de les famílies més modestes i precàries (segons va afirmar el mateix Comitè d'Ajuda a Espanya de Suècia), van aconseguir recaptar una gran suma de diners per fer enviaments de recursos a la població civil.
Va ser llavors quan es va decidir fer un pas més i, no conformant-se amb les trameses solidàries, es va començar a apostar per la construcció d'hospitals i centres d'acollida de nens i nenes espanyols (deu a França, dos a Catalunya, un a Oliva i un a Dénia).
La Llar del Nen de Dénia
Així va néixer la Llar del Nen (o Llar suec per a nens) de Dénia. La capital de la Marina Alta es trobava lluny del front i amb prou feines patia les conseqüències de la guerra, a el menys a el principi. Es convertia, per tant, en un enclavament idoni per servir de refugi dels nens les llars dels quals lidiaven amb l'artilleria de les tropes de Franco. En conèixer la intenció d'aquest Comitè Suec-Noruec d'Ajuda a Espanya, el Consell Municipal de Dénia va cedir el 22 de maig de 1937 un enorme edifici conegut com a Torreta Gavilà. Aquest era lluny del poble, a l'actual partida Beniadlà (a pocs metres d'on hui trobem l'hospital), envoltat d'horts.
Fins a la fi de la guerra, per aquest refugi van passar un gran nombre de nens i nenes, alguns orfes, procedents d'una Madrid que estava sent atacada. Aquest refugi estava dirigit per tres dones (la directora Magnhild Olsson, professora d'educació física Kerstin Palmér i una tercera cooperant, Eola Hansson) del Comitè Suec de dones per als nens d'Espanya, una associació independent avalada per la Creu Roja Internacional. Gran part dels diners per a la cura dels nens provenia de matrimonis, docents i treballadors suecs que els van apadrinar pagant mensualitats de 40 corones.
La Dénia que va protegir la infància
Segons hem pogut saber gràcies a l'estudi d'Àngel Beneito a la feina coordinada per Rosa Seser Història i Memòria. La Guerra Civil a Dénia, es va inaugurar la Llar del Nen de Dénia l'1 d'agost de 1937 davant la presència d'autoritats nacionals i internacionals, comptant llavors amb 36 nens de Madrid acollits. No obstant això, abans d'acabar aquell any ja comptava amb 89 joves refugiats, la majoria amb edats que oscil·laven entre els cinc i els deu anys. Molts d'aquests nens eren germans, ja que van intentar tant sí com no evitar que es dispersessin les famílies per diferents centres i poblacions.
També moltes famílies de Dénia van acollir nens refugiats de Madrid. Aquest va ser el cas de Juan Pérez Gil, que va explicar a la feina ja esmentat com va partir des de Madrid amb 6 anys en un camió ple de nens, el qual el va deixar a la casa de la Marquesa abans de ser tots repartits per diferents cases. «Jo vaig anar amb Andreu el carnisser; li deia oncle però aquesta com un pare adoptiu». Després de l'arribada, se li van unir dues de les germanes. Tot i que la guerra va acabar anys després, Joan i les seues germanes ja es quedarien a Dénia.
Els brigadistes ferits que rebien cures a Dénia també van ajudar amb la creació de la llar d'acollida Nino Nanetti, que va allotjar i va alimentar una quarantena de nens i nenes refugiats. Aquest centre es va finançar amb les aportacions mensuals dels membres de les Brigades Internacionals.
Els que van ser destinats a la Llar sueca per a nens van rebre atenció mèdica i higiènica, es formaven en la lectura i escriptura, van fer manualitats i fins i tot excursionaven junt a les docents. «Allà no faltava res», explicava Jaime Ferrer, la germana del qual va treballar a les cuines del refugi.
Conseqüències de la llar: agraïts i desagraïts
Un cop va acabar la guerra els nens van tornar a casa seua. Amb el nou govern instaurat, alguns treballadors que van ajudar els nens van ser represaliats. Va ser el cas de Pilar Torcida Sisniega, professora de la Llar del Nen de Dénia que va ser expedientada durant dos anys i mig, expulsada de Santander, d'on era natural, i inhabilitada per a càrrecs directius en institucions d'ensenyament i culturals.
L'ajuda del poble suec va ser vital per salvar milers de nens espanyols de la fam o de ser víctimes directes de les armes. Durant el ple del 21 de desembre de 1938, poc abans d'acabar la guerra, el Consell Municipal de Dénia va reconèixer aquests ciutadans i els col·laboradors que havien fet possible el sosteniment de la llar sueca per a nens espanyols.
Més informació al llibre «Brigadistes. Les Brigades Internaciinals a Benissa i Dénia 1937-1938
Gràcies…ho buscaré.
La veritat és que fins que el poble espanyol no s'alliberi de comunistes i la xusma dels brigadistes. Espanya no va començar a menjar ia progressar. Tota la resta propaganda comunista
La veritat és que fins que el poble espanyol no s'alliberi de comunistes i la xusma dels brigadistes. Espanya no va començar a menjar ia progressar. Tota la resta propaganda comunista
Aquestes grans històries mereixen ser explicades i recordades.
Realment és així… mereix un espai per explicar i recordar la grandesa dels éssers humans.
Molts haurien d'amarar-se d'història per poder parlar amb neteja…. gràcies per aquest article tan bo.