La fumiga és sinònim de cultura musical valenciana, de ball, d'alegria, de la Mediterrània -o Mediterrània-, i, per descomptat, d'estiu. Però aquest no és un estiu com un altre qualsevol. La música està més absent que mai i els carrers ja no tenen l'alegre vida que acompanya les festes d'altres agosts.
Amb l'actual crisi sanitària toca reinventar el nostre dia a dia. No obstant això, aquesta no impedeix que seguim vivint. I, per sort, grups com La fumiga duen a terme un esforç extra, sobretot en moments tan durs per als conjunts musicals, per demostrar-nos que podem seguir gaudint de l'alegria i la nostra cultura sense haver d'arriscar la salut.
És per això que, de manera gairebé improvisada, s'han animat a fer un concert aquest dissabte a la Plaça de Toros d'Ondara; municipi i comarca que ha vist créixer musicalment els d'Alzira. Perquè no imaginaven un estiu, per molta excepcionalitat que visquem, sense trepitjar la Marina Alta.
I la Marina Alta els rebrà. Després de remenar diversos municipis, finalment Ondara, on han creat el seu àlbum, serà l'escenari d'aquest particular concert. Amb aquest motiu, parlem amb Artur Martínez que, junt a Jose Beteta, posa veu a La fumiga.
PREGUNTA. Com està anant la temporada a nova normalitat? Heu pogut salvar alguna cosa?
RESPOSTA. Nosaltres teníem programada des de febrer, que és quan se sol tancar tot, una gira amb 60 concerts fins a final d'any. Tot això va caure. O es va ajornar o es va cancel·lar, i no va quedar res. No hem salvat cap bolo, absolutament.
A partir d'aquí, el que vam fer va ser encarar el problema i intentar buscar la manera de poder seguir tocant, per passar el temps, per la gent, però, sobretot, pel nostre equip de treballadors i treballadores que a la fi són els que viuen d'això. Nosaltres, per sort o desgràcia, no vam guanyar ni un duro, però tota aquesta gent està en una situació de complet abandonament. Hem volgut fer el que estava a les nostres mans buscant alternatives.
Vam poder reunir 5 o 6 espais que, finalment, 2 o 3 van haver de cancel·lar a última hora per qüestions de protocols, seguretat i altres. Perquè nosaltres, no com altres, sí que ens hem pres molt seriosament les mesures de seguretat i protocols d'COVID, Per demostrar això, que es poden fer les coses. Que evidentment el paradigma ha canviat, però segur que no serà per nosaltres que no es faci cultura.
P. Quants concerts heu fet?
R. Toquem al festival Feslloc, que va ser un dels actes de valentia més importants. Perquè a la fi al País Valencià tot el tema de festivals s'han suspès. No s'ha fet cap tipus de readaptació a la nova normativa, I el Feslloc va tirar endavant amb un format molt reduït de què vam tindre la sort de participar.
També vam tocar a Alzira, que va ser una producció pròpia on vam poder ficar a 700 persones en una sala de banquets amb una inversió enorme en temes de seguretat. Va ser com un regal a la gent del nostre poble i de la Ribera.
De la mateixa manera, vam fer un concert a Alacant, en una iniciativa de la Generalitat per reactivar la cultura.
És l'únic que hem fet fins al moment. I com dèiem sempre, teníem la sensació que havíem un concert a la Marina, ja que sempre ens han tractat d'una manera excepcional. Ens hem trencat les banyes fins a última hora i dilluns, per fi, vam poder trobar un espai.
Agraïm molt a Ondara que ens cedís aquest lloc perquè féssim la nostra producció. No és que siga una organització de l'ajuntament, sinó que cedeixen el lloc perquè tu facis aquí el teu esdeveniment. I a dia d'hui és l'únic ajuntament que ha fet això.
P. Dimarts, fa tot just un parell de dies, anunciasteis el concert a Ondara. Per què tot tan improvisat?
R. La nostra oficina va contactar amb molts municipis de la Marina per demanar únicament que es cedís un espai. Un espai ampli a l'aire lliure, on poder ficar un aforament d'acord al que esperem que vinga. Però ningú, absolutament, està fent alguna cosa així pel nostre sector. És més, jo diria que així concerts un poc més multitudinaris, més enllà de 300 o 400 persones, som els únics que estem fent. I ho estem fent sota la nostra responsabilitat i per això som tan incisius amb les mesures de seguretat. perquè és una forma de demostrar-li a l'administració que, si es vol, es pot. Que si hi ha voluntat es poden fer coses. I que la gent entén la normativa i quin és el moment actual.
Per tant, és una crida també a les administracions (Diputació, ajuntaments ...) perquè, si us plau, tirin endavant. No per nosaltres, sinó per tots els companys i companyes de el sector de la música, i més de la música feta al País Valencià, que és un sector minoritari que necessita suport, sobretot en moments així.
La veritat és que ens hem sentit molt abandonats i seguim sentint-nos així.
P. A més, a vosaltres us ha enxampat la pandèmia en plena gira de presentació. I no de qualsevol disc, sinó de el primer d'estudi.
R. Així és. Nosaltres vam fer 4 concerts de presentació del disc, a Barcelona, Madrid, València i vam començar a rodar el primer dia a Potries. I a partir d'aquí tot va acabar. No hi va haver res més. Fins aquí vam arribar.
És una llàstima amb el primer disc, quan pretens rodar-i expandir un poc més, ja que teníem bitlles a Catalunya i era un any per donar-nos a conèixer a dalt. Però tot cau. Encara que nosaltres, lluny de caure en la tristesa i en la desídia vam decidir que faríem el possible per tirar endavant. I quan hem fet concerts ha estat molt especial i molt emocionant, perquè la gent tenia ganes. A el final és una forma de desconnectar un poc de l'monotema que, suposo, tothom tenim al cervell ara i que ens està trastocant tant les vides.
"Passar un estiu tan especial com aquest sense trepitjar la Marina era una cosa que ens negàvem a el cent per cent"
Si la cultura ens va salvar quan estàvem a casa en el confinament, també ens salva ara. Perquè quan anem a un concert és quan desconnectem. I si aquí ens sentim segurs, sentim que es compleix tot, ia més el públic que hem tingut és el més responsable que pots trobar, ja que és el moment per animar a aquestes iniciatives.
P. I per què, per fer veure el que dius, heu escollit Ondara i la Marina Alta?
R. La Marina, com bé sabreu, ha estat una font de creació de grups que tant ens han representat. Nosaltres som de la Ribera, però sempre que ens hem acostat un poc a la Marina hem sentit com si estiguéssim a casa. Jo crec que tant a la Marina Alta com a la Baixa són les comarques que més hem tocat. Sempre amb una resposta tant de públic com d'energia molt per sobre del que nosaltres esperem.
Llavors, passar un estiu tan especial com aquest sense trepitjar la Marina era una cosa que ens negàvem a el cent per cent. Per això hem lluitat fins a l'últim moment per trobar un espai ia última hora va aparèixer aquest espai de la Plaça de Bous.
A més, nosaltres tenim una connexió especial amb Ondara. La música que s'ha fet de la fumiga s'ha gravat aquí, a l'estudi de Mark Dasousa. Precisament aquí a la Plaça de Bous és on, quan fem una aturada per menjar, ens prenem el cafè, ha, ha, ha. Mentre no hi hagi toros, les places de toros són boniques i tot.
És un lloc molt especial per a nosaltres. Mai havíem tocat a Ondara i mira que és un poble on vam passar hores i hores de les nostres vides. Crec que serà un concert molt especial i bonic. La resposta de la gent, a més, sembla molt positiva. Des que vam anunciar el concert, en unes hores es van esgotar la meitat de les entrades. La llàstima és que, a l'haver aforament reduït, hi haurà gent que es quede fora. Però, a veure si d'alguna manera serveix d'exemple per a altres pobles de la Marina que s'animin a seguir apostant per la cultura i per música nostra. Que si no anem nosaltres, anirem de públic per veure a companys i companyes que també ens morim de ganes de poder veure.
P. Per a tota la gent que no ha pogut anar encara a un concert a la nova normalitat, què veuran en el concert de La fumiga? Com serà?
R. Durant els primers concerts que vam fer la normativa no et deixava alçar de les cadires. Ara sí que deixen. La màscara és obligatòria com en qualsevol lloc.
És un concert on no et pots desplaçar ja que tens assignat teu espai i la teua cadira, però l'energia és espectacular. A Alzira, per exemple, érem 700 persones, que no és un nombre súper important, però és un dels concerts dels que més energia rebem de la gent.
Tenen tantes ganes de fer alguna cosa que fa tant que no poden fer, que és com que les condicions no importen. Si et deixes portar per la música, és gairebé com un acte de rebel·lia ara, anar a un concert, cantar, ballar al teu espai i passar-ho súper bé.
P. Sabem que teniu una cançó amb un grup important a la Marina Alta com és Smoking Souls. ¿S'espera alguna col·laboració dissabte?
R. Ha, ha, ha. No crec, no crec. No és fàcil ara embolicar a companys. Bé, hem embolicat a les nostres amigues de Pupil.les, que intentem que es vingan sempre que poden, però ... Bé, igual m'has donat una idea ha, ha, ha.
Smoking més, si no m'enganyo, van tocar en Feslloc i no van poder fer res més. Perquè s'han suspès moltes coses. Nosaltres perquè ens hem buscat la vida, però no ha estat cap iniciativa externa. Aquest és el problema. La paràlisi absoluta de programació de cultura i de programació de música del nostre sector és alarmant, perillosa i ens podrem penedir en un temps.
Nosaltres estem realment en un moment crític. Perquè sense concerts no se sosté el projecte. Seguim fent música, seguim fent videoclips, vam seguir pagant lloguer, seguim pagant materials, seguim pagant furgonetes, sense rebre cap ingrés.
Si no es donen compte d'això, després, quan els grups valencians i en valencià no hi sigan, tots plorarem. Imagino que nosaltres més, perquè teníem moltes ganes d'aquesta aventura, d'aquesta dinàmica, però arribarem fins on puguem. No és senzilla la situació, no ens hem d'enganyar.
P. Teniu algun altre concert programat per després d'Ondara?
Res, absolutament res. Bé, hi ha un bolo el 21 d'agost a Lleida. És l'únic que es mantenen aquí, que seguix sent un concert de la gira programada. Esperem que es pugui fer i que al menys puguem visitar Catalunya un cop aquest estiu.
"Queden mesos i mesos per viure la nova normalitat, de manera que o ho assumim aviat o mai ho assumirem"
És d'agrair la iniciativa d'Ondara en aquests temps. Crec que és el moment de demostrar com a corporació aquest tipus d'apostes. A la fi d'això ens recordarem. D'Ondara sempre recordarem que ens va tirar un cop de mà, mai millor dit, per cedir-nos la plaça de toros. Això no s'oblida, quan en els mals moments algú et dóna suport. Això es queda guardat a la memòria.
P. Moltes gràcies, Artur. Hi ha res que vulguis afegir per animar a aquesta persona que pugui tindre por d'acostar-se el concert per la situació?
R. Que la gent no tingui por, perquè el nostre públic és exemplar i quan se'ls diu que no es treguin la màscara no se la treu. Pots ballar al teu espai amb la teua gent i, encara que no és el tumult d'abans, amb un atractiu i és la nova realitat. Queden mesos i mesos per viure-la, per la qual cosa o ho assumim aviat o mai ho assumirem.
