Pocs elements arquitectònics tenen tantes connotacions negatives com el mur. Un mur és una trava, una barrera. Impedeix accedir-hi i impedeix eixir-ne. Tampoc no deixa veure més enllà. I Dénia, com qualsevol comunitat, està plena de murs. Però, per sort, algunes persones no es queden amb els seus aspectes nocius, sinó que hi veuen una oportunitat per deixar anar el que tenen dins. Un llenç on plasmar les seues idees. Aleshores el mur, paradoxalment, es converteix en una via per assolir la llibertat.
Tardor Roselló era només un xaval de la Xara quan va començar a interessar-se per la pintura i el dibuix. Omplia llibretes senceres amb unes obres prematures que en cap moment va pensar que podrien escapar del paper. Al mateix temps que trobava una passió al dibuix, es va anar interessant per tota la cultura hip-hop, especialment per la música rap. Va créixer, es podria dir, dibuixant amb rap de fons. S'esperava que aviat comencés a fixar-se en la disciplina artística per excel·lència del Hip Hop: el grafit.
A Dénia i rodalies, aleshores, ja existia algun grafiter, però la majoria de parets seguien en blanc. Van ser aquells que van venir de les grans ciutats, especialment de Madrid, on la cultura de l'esprai ja s'havia establert, els que van mostrar a la generació de Tardor que un mur podia ser el millor llenç.
Aviat les llibretes de Tardor van començar a omplir-se d'esbossos de grafits. Durant les classes que menys li interessaven, confessa, va ser quan més va aprendre, però sobre aquest art. Practicava mil firmes mentre el professor no mirava, fins que va tindre l'oportunitat de traslladar la definitiva a una paret.
S'ajuntava gairebé sempre a cases abandonades als afores del nucli urbà, com a La Marquesa. Allà, juntament amb altres que havien descobert un nou hobby, van començar a fer ús dels seus primers esprais de pintura. Entre ells no competien, sinó que col·laboraven per nodrir-se i aconseguir perfeccionar les seues tècniques.
La propietat abandonada, com s'intueix, no n'era de cap, cosa que obliga a abordar l'elefant a l'habitació: artistes o brètols? L'esprai sempre ha tingut mala fama i s'ha venut com a eina de destrucció més que de construcció. Però a Tardor no li tremola la veu en admetre la naturalesa il·legal del grafit. Com ell mateix explica, es popularitza a Nova York, on els artistes saltaven al metro per deixar-hi les seues elaborades firmes i poder presumir amb orgull que ells hi havien estat i que a més la seua obra es veuria per tots els barris per on passa el seu vagó. El metro esdevé, per tant, un museu itinerant. En el seu cas, però, va evitar jugar-s'ho tant i va preferir centrar-se a practicar en llocs on no molestessin, ni els molestessin. «No vaig intentar mai fastiguejar a ningú. No era la meua intenció», ens explica.
De les firmes va passar als dibuixos més elaborats. Va començar incloent-hi entre les lletres alguna figura i li va agafar el gust. Tant va ser així que aviat les lletres van desaparèixer i es va centrar en aquells dibuixos. Es podria dir que es va especialitzar, ja que a les obres conjuntes del seu grup li encomanaven la tasca d'aportar imatges allunyades de les firmes.
Fent carrera
La vocació ja se li havia despertat de manera que els seus estudis també els va encaminar en la mateixa direcció. Va cursar la branca artística del batxillerat i després va continuar aprenent en diversos mòduls i cursos cada cop més centrats en l'art sobre murs i façanes. El grafit va quedar enrere i va començar la seua etapa com a artista urbà creant murals més propers a la seua obra actual.
Des del principi va tindre encàrrecs de particulars per decorar cases o negocis. Era una cosa que li limitava a l'hora d'expressar-se, ja que havia de seguir de valent les exigències del client, però li va servir per confiar que es podia dedicar en exclusiva a allò que li agradava. Mentre la majoria dels seus companys de grafits van anar abandonant els esprais o relegant-ho a un passatemps eventual, Tardor vivia de la pintura.
Es va professionalitzar. Entre les seues eines es van fer buit les brotxes, els pinzells, el corró, un compressor amb pistoles, però mai no ha abandonat l'esprai al qual seguix donant ús en els seus projectes. Va polir l'alçada i va assumir cada cop murs més grans. «Al principi és molt complicat. Fer un mural de gran format no només implica coneixement i eines, valentia també si tens por de les altures». Primer va pujar a una escala per pintar on no arribava, després a una bastida i finalment va haver d'aprendre a manejar les grues (plataformes elevadores) que hui dia gasta no per fer murs, sinó per fer façanes senceres.
Tot i que afirma no competir contra altres artistes, «hi ha més companyonia o admiració que competició», sí que es repta a si mateix constantment per aconseguir fer un mural cada vegada més gran. A la comarca destaca en grandària una feina que va realitzar fa un parell d'anys a Ondara al riu Alberca. Encara que no és en altura, la dona que hi va crear tenia una mida de 50 metres. «A vegades la gent no entén com es fan els murals, es pensen que estan impresos o que els fan un grup de 20 pintors. I no. Sóc jo sol, sota el sol, que ho estic pintant».
Aviat s'hi van interessar des de diferents punts d'Europa. Cosa que encara no assumeix, ja que li costa de creure que, amb només 26 anys, el seu art hagi arribat tan lluny. Tardor explica el cas més recent, ja que fa uns dies va ser a Dinamarca fent diversos treballs després d'haver-se posat en contacte amb ell una galeria d'allà a través d'Instagram. «Al principi vaig dir "sí, ja, una galeria de Dinamarca em contactarà". Doncs al final va resultar que era veritat i que el projecte era real», riu en recordar-ho. Diu que les xarxes socials són vitals per donar-se a conèixer en aquest món. No només les pròpies, sinó les que la gent fa al topar amb una obra. I això circula fins que arriba a persones inimaginables, com ara una galeria de Dinamarca en aquest cas.
La seua marca
Encara que molts muralistes opten per figures caricaturesques, que anomenen «quecos», o per imatges que són pràcticament fotografies, Tardor va trobar el seu propi estil allunyat d'aquests corrents. «No busco l?hiperrealisme. M'agrada currar-m'ho molt, però m'agrada més que jugui amb el mateix ambient, que es vegi la textura de la pintura, els traços i brocades, la textura del mur... Si no, per això ja tens la foto».
Entre els seus treballs dels darrers anys destaquen tres elements que es repeteixen gairebé a cada treball: les esquerdes, les aus i les dones. Gairebé sempre els seus murals estan protagonitzats per cares femenines que sorgeixen de la seua imaginació en combinar faccions de diferents referències. Afirma sentir-se còmode recorrent a la dona, de la qual assegura emanar una expressivitat i llibertat que altrament li costaria plasmar. Sobre aquesta darrera qüestió, la llibertat també tracta l'ús de les aus. A més, assegura que donen molt de joc ja que existeix una enorme varietat de tipus i sempre en troba alguna, per forma, mida o color, que encaixi en allò que vol transmetre.
Finalment, potser no tan apreciable a simple vista, hi ha les esquerdes. Les seues figures gairebé sempre es troben esquerdades, especialment a la pell de braços o de les cares. Un recurs que va sorgir casualment mentre fa uns anys va desistir a l'hora de dissimular una esquerda reial d'un mur sobre el qual pintava. Va acollir aquesta "imperfecció" a la seua obra i aviat va ser un recurs recurrent en cadascun dels seus treballs.
Els murs de Dénia
Un dels seus primers treballs aquí el podem trobar a La Xara, a la plaça del Cinema. Un mural amb més d'un lustre a l'esquena i encara molt allunyat de les seues creacions posteriors. Tot i això, va ser el començament d'una carrera a la zona amb què es pot apreciar el seu creixement professional.
Les diferents edicions de UrbaJove van omplir diferents murs de Dénia amb el seu art. Entre el carrer La Via i Patricio Ferrándiz hi ha Angela Davis, Gata Cattana i Amy Winehouse, o el crític ós polar enfonsat en un got d'aigua. A Torrecremada hi ha un mural que li ha portat grans alegries, considerat un dels deu millors del món el 2021 gràcies a una votació popular: la dona estirada i esquerdada amb la corona de plantes.
També l'esdeveniment li va permetre decorar la façana de l'edifici de Joventut de Dénia amb diverses obres que veuen cada dia els veïns. Una, de fet, és la imatge del propi artista, com ens confessa Tardor. No és una cosa habitual i li genera cert pudor, però en aquesta ocasió va recórrer a una fotografia seua encaputxat per crear el mural de l'home ajupit amb la cara il·luminada mentre mira una versió reduïda de si mateix.
Si passeges per Jesús Pobre o La Xara també és fàcil acabar topant-te amb una obra de l'artista. A la seua població natal, de fet, es va encarregar de decorar la façana del nou col·legi amb un dels seus murals més impressionants. I no és l'únic centre educatiu que compta amb un treball signat per ell, ja que darrerament se l'ha sol·licitat d'un gran nombre d'aquests, des del Maria Ibars fins a Paidos.
Entre els seus últims treballs hi ha l'home encaputxat del que brollen ocells a la eixida del túnel, al edifici de Joventut, i el que se li va encarregar per al poliesporteu amb motiu de la eixida de la Vuelta.
I lluny dels murs també troba els moments de desconnexió pintant quadres. «M?agrada pel contrast que dóna, després d?un mes de no parar, tancar-te a estar tranquil·lament amb un quadre». S'han dut a terme diverses exposicions on s'ha pogut veure aquesta faceta seua. De fet, des de divendres passat es pot visitar l'última al taller Túria dels Magazinos, la presentació dels quals va atreure desenes de seguidors que van voler conèixer les seues novetats de mans de l'autor.
Li agrada pintar a qualsevol superfície, admet. Va començar amb una llibreta i ara exposa els quadres. No obstant, Tardor ho té clar: no hi ha res com el treball físic, al carrer, amb els veïns i per a ells. «Quadres sempre he fet, però sempre m'he centrat més en el muralisme perquè m'agradava el gran format, eixir al carrer i interactuar amb la gent. Estar sobre la grua pintant, haver de desplaçar-te, viure unes setmanes fora per fer projectes... Totes les aventures que et fa pintar al carrer t'ofereixen unes vivències que el quadre no». Cada cop en un municipi o país diferent, però sempre seguirà recorrent a l'esprai per enfrontar-se als seus murs en blanc.
Gran Tardor…!!!… fantàstics els teus treballs… ànim i força per continuar endavant
La traducció no és bona, ho sento. Em sembla molt bonic!!!
Ets admirable, m'encantin els teus treballs. El teu talent és desborda…
Enhorabona!!!
Un gran artista sense cap dubte
No m'agrada el teu Art!
M'ENCANTAAAAAA💖
PRACHTIG!
La traducció no és bona, ho sento. Em sembla molt bonic!!!
Enhorabona! Fas un treball molt bonic i inspirador