La Cuina de la Lola

Érika diu:

Doncs en el cas de la nostra família i jo no sé si posar-li un 0 o menys alguna cosa perquè pèssim tot ... el menjar, el servei, el tracte de l'amo ...

Diguem que només arribar teníem taula reservada per 20 (érem molts sí, però certes coses no tenen excusa) i ja em vaig fixar que per tindre-ho reservat des de feia uns dies, ens havien posat un poc atapeïts (alguns de nosaltres ens vam haver de amuntegar per les cantonades però tot siga perquè càpiguen més clients a la terrassa no?) però bé, no sóc persona de requisits delicats i no em va importar en excés.

Com érem tants, per no embolicar els cambrers vam apuntar tot el que volíem en un paper i els ho vam anar dient agrupats en primers i segons plats i després el que volien els nens perquè els ho portessin abans. Vam estar esperant el menjar (els nens fins i tot) més de 3/4 d'hora, ni la beguda ens van portar (de fet hi havia alguns adults que van acabar el seu primer plat i encara no tenien beguda i això que només eren coca-cues en aquests casos) . Quan per fi van portar el menjar als nens, primer calia veure la pinta dels espaguetti però després calia tastar la paella mixta (invent que encara no arribo a pair, mai millor dit, però bé això no és culpa d'aquest restaurant doncs aquesta recepta ja està instaurada a tota la costa llevantina i part de la península)… ni una gota de sal! però res, no és que estigués insípid, és que se li havia oblidat la sal. Bé, a qui no se li ha oblidat alguna vegada fer sal a alguna cosa o potser l'ha posat dues vegades per error? però és que li ho vam dir al cambrer (que era l'amo) i en lloc de dir el normal «ho sento, li ho diré al cuiner» o «provar-la»… alguna cosa així. Doncs no, va inflar pit com si es tractés d'una ofesa personal i molt gallet l'home ens va dir que era la seua dona la cuinera i que mai a la vida havia provat millor paella que la de la seua dona. Cosa que no li vam discutir però havia d'entendre que no tenia sal però res, seguia en tretze i va arribar a dir que si la paella estava així era perquè potser havia d'estar així perdona? aquesta se la cola a un guiri oa algú que mai hagi provat una paella però és que nosaltres precisament som de València. Bé doncs per tres o quatre vegades va venir amb la mateixa cançó i els adults que havien demanat paella al final, per la xuleria van voler canviar-la però l'home els va dir que aquestes paelles eixirien d'una altra… MENTIDA… altres paelles que van eixir sense sal. Per fi l'home es va aventurar a tastar-la a la cuina i va venir amb un saler dient que era veritat, que no tenia sal.
Tot això que explico transcorre en gairebé 2 hores que vam estar esperant els 2 plats del menú.

De el segon plat només diré que una de les persones de la taula va preguntar què guarnició portava la tonyina a la planxa perquè és al·lèrgica a la tomata i volia assegurar-se, li van dir que picaeta d'alls i julivert i amanida de patata, perfecte. Quan vam aconseguir que portessin els segons, la tonyina (que porsupuestísimo de tonyina tenia poc, era emperador) portava de guarnició mongetes tendres amb una qüestionable salsa de tomàquet, se li comunica a l'cambrer que certa persona no pot prendre tomàquet i li porten el mateix tros d'emperador en un altre plat amb patates fregides de les que es posen per fer braves (i de les que ixen congelades d'una borsa de l'super) que si li donaves la volta a la tallada de mer ... estava tot pringat de tomàquet. Total, que aquesta persona va passar de menjar-se el segon plat perquè demanar i que triguessin 1/2 hora a portar-te alguna cosa nova era una odissea.
¿I les persones que van demanar pebrots de piquillo farcits? doncs res, aquí les van tindre esperant mentre els altres ens menjàvem els segons plats per finalment dir-los que no quedaven pebrots, molt professional.

Que no se m'oblidi el de les begudes! demanem negre d'estiu ... i ens volien colar 3 gerres de 1/2 litre per 15 adults i de totes les vegades que va venir l'amo a portar coses no es va adonar que s'havien equivocat de gerres fins que algú de nosaltres li ho va dir i finalment ens van portar gerres grans, però anem, que ens volien colar les xicotetes és un fet.

Què més? ah si ... a l'acabar de menjar van venir a recollir diverses vegades i cap ens van preguntar per les postres, quan van acabar de recollir ens van tindre mitja hora sense visitar-nos ningú fins que la meua germana i la meua cosina van anar a dir-los que volíem postres. Ens van dir les postres, quedaven exactament 3 pans de Calatrava, 5 pastissos de llimona i després flams i gelats. Com m'encanta el pa de Calatrava (que se suposa que és flam amb pa de pessic amarat de mel) em llanço a demanar la primera perquè a la fi resultés ser un flam normal però amb canyella que em dóna molt fàstic la canyella. Sí, em vaig quedar sense postres. I finalment els cafès (quan vam aconseguir que tornessin a eixir per demanar-los), resumint ... la meua mare es va quedar sense el seu cafè perquè ja passava de tornar a demanar i jo gairebé també i perquè em vaig posar pesada.

En fi, que vam eixir d'allà a les 18: 30h de la vesprada.

Sort als que trien aquest restaurant