La Cuina de la Lola

tipus de NegociItalià / Pizzeries, tapes

Pizzes.
Coques.
Kebap.
Menús diaros.

Plaça de Benidorm, 2
Tel .:
96 578 57 72


Veure mapa més gran

articles Relacionats

Comentaris a "La Cuina de la Lola"

6 Comentaris

  1. Érika :

    Doncs en el cas de la nostra família i jo no sé si posar-li un 0 o menys alguna cosa perquè pèssim tot ... el menjar, el servei, el tracte del propietari ...

    Diguem que només arribar teníem taula reservada per 20 (érem molts sí, però certes coses no tenen excusa) i ja em vaig fixar que per tenir-ho reservat des de feia uns dies, ens havien posat una mica atapeïts (alguns de nosaltres ens vam haver de amuntegar per les cantonades però tot sigui perquè càpiguen més clients a la terrassa no?) però bé, no sóc persona de requisits delicats i no em va importar en excés.

    Com érem tants, per no embolicar als cambrers apuntem tot el que volíem en un paper i l'hi vam ser dient agrupats en primers i segons plats i després el que volien els nens perquè s'ho portessin abans. Vam estar esperant el menjar (els nen fins i tot) més de 3 / 4 d'hora, ni la beguda ens van portar (de fet havien alguns adults que van acabar el seu primer plat i encara no tenien beguda i això que només eren coca-coles en aquests casos) . Quan per fi li van portar el menjar als nens, primer calia veure la pinta dels espaguetti però després calia provar la paella mixta (invent que encara no arribo a digerir, mai millor dit, però bé això no és culpa d'aquest restaurant doncs aquesta recepta ja està instaurada a tota la costa llevantina i part de la península) ... ni una gota de sal! però res, no és que estigués insípid, és que se li havia oblidat la sal. Bé a qui no se li ha oblidat alguna vegada tirar sal a alguna cosa o potser l'ha posat dues vegades per error? però és que l'hi vam dir a l'cambrer (que era l'amo) i en lloc de dir que és normal «ho sento, ho diré a el cuiner» o «vaig a provar-la» ... alguna cosa així. Doncs no, va inflar pit com si d'una ofesa personal es tractés i molt gallet l'home ens va dir que era la seva dona la cuinera i que mai en la vida havia provat millor paella que la de la seva dona. Cosa que no li discutim però havia d'entendre que no tenia sal però res, seguia en els seus tretze i va arribar a dir que si la paella estava així era perquè potser havia d'estar així ¿perdona? aquesta es la coles a un guiri o algú que mai hagi provat una paella però és que nosaltres precisament som de València. Bé doncs per tres o quatre vegades va venir amb la mateixa cançó i els adults que havien demanat paella a la fin, per la seva xuleria van voler canviar-la però l'home els va dir que aquestes paelles sortirien d'una altra ... MENTIDA ... altres paelles que van sortir sense sal. Per fi l'home es va aventurar a provar-la a la cuina i va venir amb un saler dient que era veritat, que no tenia sal.
    Tot això que explico transcorre en gairebé 2 hores que vam estar esperant els 2 plats del menú.

    Del segon plat només diré que una de les persones de la taula va preguntar què guarnició portava la tonyina a la planxa perquè és al·lèrgica al tomàquet i volia assegurar-se, li van dir que picaeta d'alls i julivert i amanida de patata, perfecte. Quan vam aconseguir que portessin els segons, la tonyina (que porsupuestísimo de tonyina tenia poc, era emperador) portava de guarnició mongetes tendres amb una qüestionable salsa de tomàquet, se li comunica al cambrer que certa persona no pot prendre tomàquet i li porten el mateix tros d'emperador en un altre plat amb patates fregides de les que es posen per fer braves (i de les que surten congelades d'una borsa del super) que si li donaves la volta a la tallada de mer ... estava tot pringat de tomàquet. Total, que aquesta persona va passar de menjar-se el segon plat perquè demanar i que triguessin 1 / 2 hora a portar-te alguna cosa nova era una odissea.
    ¿I les persones que van demanar pebrots de piquillo farcits? doncs res, aquí les van tenir esperant mentre els altres ens menjàvem els segons plats per finalment dir-los que no quedaven pebrots, molt professional.

    Que no se m'oblidi el de les begudes! demanem negre d'estiu ... i ens volien colar 3 gerres de 1 / 2 litre per 15 adults i de totes les vegades que va venir l'amo a portar coses no es va adonar que s'havien equivocat de gerres fins que algú de nosaltres li ho va dir i finalment ens van portar gerres grans, però anem, que ens volien colar les petites és un fet.

    Què més? ah si ... a l'acabar de menjar van venir a recollir diverses vegades i cap ens van preguntar per les postres, quan van acabar de recollir ens van tenir mitja hora sense visitar-nos ningú fins que la meva germana i la meva cosina van anar a dir-los que volíem postres. Ens van dir les postres, quedaven exactament 3 pans de Calatrava, 5 pastissos de llimona i després flams i gelats. Com m'encanta el pa de Calatrava (que se suposa que és flam amb pa de pessic amarat de mel) em llanço a demanar la primera perquè al final resultés ser un flam normal però amb canyella que em dóna molt fàstic la canyella. Sí, em vaig quedar sense postres. I finalment els cafès (quan vam aconseguir que tornessin a sortir per demanar-los), resumint ... la meva mare es va quedar sense el seu cafè perquè ja passava de tornar a demanar i jo gairebé també i perquè em vaig posar pesada.

    En fi, que vam sortir d'allà a les 18: 30h de la tarda.

    Sort als que trien aquest restaurant

    • nant :

      Hola Érika, no sé a què Cuina de Lola vas ser tu o si vau tenir molt mala sort, però jo vaig estar l'any passat a Dénia la segona quinzena de juliol i vaig baixar diversos dies a dinar ia sopar a aquest restaurant, i el menjar estava estupenda, especialment els arrossos, que en aquests dies em va donar temps a provar la paella de marisc, la paella mixta, l'arròs negre i l'arròs a banda.

      El que sí et dono la raó és que molts dies, normalment els caps de setmana, eren una mica lents, encara que com nosaltres estàvem de vacances tampoc teníem molta pressa.
      Aquest any tornem a Dénia i per descomptat repetirem.

      Salutacions,

      Nando.

      • Maria :

        Jo sóc de Dénia i he menjat moltes vegades en aquest restaurant, i també m'he passat una cosa semblant com d'Erica, la paella era dolentíssima li faltava sal i sabor com si estava feta sense brou, això crec que passa només els dies que tenen molt treball i no tenen prou personal, perquè sol dies que estiguin tranquils el menjar surt bona. ja no he tornat a menjar paella, però arròs a banda o altres plat si i m'han agradat

  2. Montserrat :

    És un lloc adorable, els amos encantadors, i el menjar casolà, bé condimentada, ia preus totalment asequibles.Le dono un 10.

(Cal fer)

33.565
3.899
6.616
1.610
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-publicitat personalitzada i recopilar dades estadístiques. Si continua navegant considerem que accepta la nostra política de cookies.