El seguiment arqueològic de les obres que promou l'empresa Aqualia als carrers Pintor Llorens i Avinguda Marquesat, de creació de noves infraestructures a les xarxes de distribució d'aigua, van donant els seus fruits.
La rasa realitzada, que discorre pel centre dels dos vials, ha permès acreditar i constatar, en un àmbit en el qual hi havia poques dades arqueològiques, que hi ha al subsòl una gran densitat d'estructures arqueològiques que confirmen l'existència d'una xarxa urbanística densa de l'antic raval andalusí.
El seguiment arqueològic compta amb la direcció tècnica de Carles Monfort, arqueòleg, i amb la supervisió del Servei Municipal d'Arqueologia de Dénia, així com el finançament d'Aqualia, d'acord amb la legislació vigent en matèria de patrimoni.
La rasa, que ara està oberta a l'Avinguda Marquesat, entre els carrers Pintor Llorens i Arturo Vicens, ha afectat illes de cases del segle XII, així com el llenç occidental de la muralla del Fortí, rabad amir o raval gran de Daniya.
S'ha descobert el llenç de la muralla que tancava per l'oest, així com la barbacana, que seguix les mateixes pautes de seguiment del Camí dels Lladres, més al sud. Així es constata el traçat exacte del sistema de fortificació mil·lenari amb què comptava la ciutat.
El registre arqueològic és, fonamentalment, del segle XII. La fortuna, però, ha fet descobrir un gran ataifor o safata del segle XI, en perfecte estat de conservació. És una peça importada, provinent de Qairawan; un important port que es localitza a Tunísia, que va mantindre relacions comercials i de trànsit de persones i mercaderies amb el de Daniya, durant els segles de l'Al-Andalus.
Aquesta intervenció arqueològica permet tindre una seqüència nítida de la estratografía arqueològica, just al centre del raval andalusí, i la seua documentació ens ofereix cotes i dades sobre l'arqueologia d'aquest important espai de la Dénia musulmana.
Així, tot i que els dos carrers pertanyen al ctual barri del Saladar, mil anys enrere el seu subsòl acredita un urbanisme i una arquitectura domèstica avançada, que van sucumbir a la conquesta cristiana, allà per 1242. No tornaria a la vida urbana fins a finals del segle XIX.
Una urbanització relativament nova i, alhora, molt antiga.
Text: Josep A. Gisbert
Servei municipal d'arqueologia.
