Dénia.com
Cercador

Jordi Muñoz, coordinador de platges: «Requerim la conscienciació de cada persona, perquè la nostra tasca és únicament informar de la normativa perquè ells l'apliquin»

04 de juliol de 2020 - 00: 10

Dimecres passat va arrancar la temporada alta a les platges de Dénia i amb ella es va reforçar el servei de vigilància i socors que emprenen cada any els treballadors de Creu Roja Dénia. ¿L'objectiu? Garantir que en una costa geogràficament tan complexa com la nostra, amb 20 quilòmetres de platges cadascuna d'elles amb les seues particularitats, es pugui gaudir del bany de la forma més segura possible.

I a aquest any, a més, se li ha de sumar un obstacle extra: l'ombra constant de la COVID-19. No serà una temporada a l'ús, per descomptat. Mentre que els estius anteriors era a l'aigua on es trobaven els principals riscos, ara també en terra s'han d'extremar les mesures de seguretat, potser més que en qualsevol altre lloc.

A més, tot i que al principi semblava que 2020 tindria una temporada estival fluixa, els primers dies de l'estiu ja deixen veure que l'assistència serà molt més gran de l'esperada, amb platges que omplen el seu aforament més limitat que mai en tot just un parell de hores.

Per conèixer com l'ampli equip de Creu Roja afrontarà aquesta temporada tan singular, ens desplacem fins al lloc de vigilància de Punta del Raset, On el coordinador de l'servei de la costa deniera, Jordi Muñoz, ens rep junt als socorristes d'aquesta platja.

PREGUNTA. Què ha canviat amb la crisi sanitària?

RESPOSTA. Els socorristes porten una ronyonera amb tots els EPI. Porten màscares quirúrgiques, mascaretes FPP2 per assistir a terra en cas d'alguna cosa greu, porten guants, ulleres i porten una bata.

La RCP ha canviat, ja no hi haurà "boca a boca", així com l'actuació en l'aigua. És a dir, amb les víctimes actives i les víctimes amb distrès aquàtic, les conscients, es va intentar evitar el contacte amb la persona. Se li facilitarà la llauna de salvament, que s'agafi, ia distància remolcar. No obstant això, en una víctima passiva no hi ha altra tècnica que es pugui utilitzar, de manera que ens haurem d'exposar ja que no pots anar amb l'EPI nedant, ni mascaretes ni guants i, a dia d'hui, no hi ha EPI que es puguen utilitzar en l'aigua. A l'aigua no hi ha res.

P. És clar, perquè si no l'opció és quedar-te mirant al fet que arribi el recurs amb les EPI, en aquest cas embarcacions, no?

R. Exacte, però aquí no pots. Són situacions que ens obliguen després a rentar i desinfectarnos constantment, i després controlar els possibles símptomes que vagin apareixent. A banda, hem d'extremar les precaucions: més conscienciació de rentat de mans i mascareta sempre per evitar possibles contagis entre socorristes. Perquè no hi ha res estipulat. Portem un control de les atencions que fem, però és impossible fer-ho de cada contacte entre els mateixos socorristes o amb banyistes que només pregunten.

P. En el cas de les ambulàncies, quines mesures es prenen?

R. Depèn de l'actuació que siga. Sí van a dur màscares FPP2, guants de protecció, i si podem interactuar amb la persona i ens diu que no ha tingut símptomes, no ha estat aïllada i no té cap familiar que ha tingut COVID, se li fa una entrevista general i si veiem que no té febre tampoc actuarem "normal" sense usar el bus, només amb les bates.

Les bates són les que tenen els socorristes per a una primera intervenció. Són d'un sol ús i més ràpides de col·locar, de manera que el temps de reacció serà inferior que amb l'equipació més segura. Fem servir el bus per a les assistències greus o RCP, sempre que es faci servir oxigen, amb unes ulleres de protecció, doble guant i la FPP2 alhora.

P. I com és el trasllat a embarcacions?

R. Quan és una víctima conscient, li una màscara i l'ajudarem a pujar, sempre portant nosaltres protecció. En víctimes ofegades, a la moto, hi haurà contacte. El que ha canviat és que abans la víctima es posava bocarriba a la taula i el socorrista es ficava al llit sobre d'ella cap per avall, igual que l'en l'embarcació, per evitar tindre les cares juntes durant el trasllat. La resta no canvia.

Això sí, ara si la persona no sabem si té o no COVID el tractem com a possible COVID, amb desinfecció i seguiment constant.

També vam desinfectar les embarcacions tots els dies al port perquè a l'endemà les pugui tornar a agafar sense perill el que arriba després. Passa el mateix amb els quads.

P. Però el que més es repeteix en el dia a dia no són els rescats, sinó les assistències lleus. Com s'actua amb les picades de medusa, peixos aranya o ferides?

R. Les assistències les fem sempre fora de la parada. La infermeria dels llocs està reservada ara només per a les assistències greus, perquè s'hauria de desinfectar completament tot.

Quan hi ha una assistència lleu els convidem a esperar-se als usuaris mentre els donem una màscara que s'han de posar i els convidem a rentar-se les mans. Quan ens hem posat els EPI, traiem el material i li atenem a l'exterior.

Durant aquest any per prevenció i després d'un estudi per part de la institució en coordinació amb agents sanitaris, s'ha acordat que el sistema de cures canvia de manera que si no és una ferida greu la indicació és que li facilitem a la persona el material per a la seua cura i en la mesura del possible nosaltres no toquem a la persona. Si és greu per descomptat que actuem.

P. Què canvia en la temporada alta?

R. De l'1 de juliol a el 31 d'agost augmenta el nombre de recursos i cadires de vigilància.

P. S'ha fet algun canvi a la plantilla per la crisi sanitària?

R. Aquest any tenim 12 agents de sensibilització repartits per les platges, que informaran de la normativa, dels aforaments, però no poden prohibir res. Són informadors. Qui vulgui incomplir, incompleix.

Tenim a 8 persones diàries per exercir la tasca d'informar. una a Bovetes, Una a Les Marines, Una a Punta el Raset i tenim dos punts d'informació, un a la fi de l'port i un altre a la Marineta Cassiana. Aquí la gent pot acudir per assessorar-se o veure on són els entradors a les platges o qualsevol altre tipus d'informació.

En Les Rotes hi haurà a El Trampolí una altra persona, a El Fresquito altra ia Ca Nano altra. No vol dir que estiguin fixes, sinó que seran a la platja passejant al voltant informant.

Si no hi ha aforament a la platja ho comunicaran i oferiran alternatives més segures.

Tenen formació en primers auxilis, però no es dedicaran a assistir ni vigilar, només a informar. Ara bé, si passa alguna cosa davant d'ells ens avisarien per actuar nosaltres.

P. És necessària la seua tasca?

R. En el poc temps que estem treballant en el servei de vigilància la veig molt necessària. Hi ha gent que sí que manté la normativa, però una altra que no, o per desconeixement o per tossuderia. Aquí sí que veig que estan fent una tasca molt intensa d'informar constantment.

Després vam requerir la conscienciació de cada persona, perquè la nostra tasca és únicament la d'informar de la normativa perquè ells l'apliquin. Nosaltres no podem obligar.

Sense ells nosaltres no podríem assumir aquest treball. Pensa que si el socorrista que està vigilant la làmina d'aigua a part ha d'estar vigilant terra perd vigilància l'aigua. La doble funció no és viable.

P. Com funciona el tema dels aforaments?

R. És molt difícil de controlar quan hi ha un aforament complet. Per exemple, a El Fresquito, l'aforament és de deu persones i arriba la policia amb aquest sobrepassat. Qui està incomplint? Qui ha arribat abans? És molt difícil actuar.

P. La gent quan es comunica que l'aforament està ple, o ho veuen ells a l'arribar, enganxa mitja volta?

R. La gent a nivell general està respectant les normes, saben que és per la seua seguretat i que l'autoprotecció salva vides, per tant, quan vam avisar solen decidir canviar de platja. Hi ha sempre excepcions, però en aquests casos és competència dels cossos de seguretat actuar.

P. I les noves delimitacions per zones a la platja es respecta?

R. Majoritàriament si. A les platges de arena sí que ho respecten molt als el estar els agents informant constantment. A més, ara que encara hi ha menys afluència es nota que la gent ho entén.

A més, és una cosa que ja es feia semblant. Sempre hem deixat un espai per caminar i la gent es posava darrere. I de la mateixa manera intentava mantindre la distància, no volien compartir tovallola. Ara bé, hi ha zones com Blay Beach i les Rotes que sí que són més concorregudes i els aforaments s'omplen de seguida.

P. Com serà el servei de bany assistit?

R. Tenim un horari per agafar cita, de 10:00 a 13:00, per al servei que estarà al juliol i agost. Tot usuari que vulgui donar-se un bany amb assistència, ja siga un anfibuggy o una crossa, ha d'agafar la cita. Sense ella no es realitza el bany.

La norma general és la de sempre: només es podrà realitzar el bany amb bandera verda. Això sí, a causa de la COVID l'ús de mascareta serà obligatori i l'usuari haurà de venir acompanyat de dues persones, que seran les que s'encarreguin de donar el bany.

Nosaltres només serem prestadors de el material, anotarem les dades i el desinfectarem. Les platges que tenen el servei seran Punta de l'Raset, Marineta i Bovetes.

Dividirem en dues zones el lloc de el servei. Una que anomenarem la neta que és on el material estarà disposat per usar-se, i la bruta que és on es deixarà una vegada usat perquè el desinfectemos.

P. Fins quan té el conveni la Creu Roja?

R. En principi aquest any i un segon més que serà de pròrroga. Nosaltres donem un servei preventiu que busca millorar en seguretat. Considerem que cada any vam crear un servei de major qualitat i més enfocat a la prevenció, sensibilització i conscienciació de la població, la pretensió de seguir donant resposta a les necessitats socials. Creu Roja Dénia porta més de 30 anys prestant aquest servei i considerem que tenim un gran bagatge professional en la cobertura de el servei i que ens esforcem per donar resposta a una realitat canviant.

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.700