Ignacio Sevilla Sánchez, nascut el 1998 a Dénia, va decidir estudiar el grau en Enginyeria Aeroespacial a la Universitat Politècnica de València perquè de xicotet ja el fascinava la idea d'assolir l'espai exterior. “Sentía curiositat per la tecnologia que hi havia al darrere. Més tard, a l'assignatura de Física de Batxillerat, que impartia el professor Alberto Cabrera a l'IES Sorts de la Mar de Dénia, vaig confirmar la idea d'apostar per aquest grau”, explica el ja enginyer UPV.
Ignacio Sevilla es troba entre els millors titulats d'Espanya en Enginyeria Aeroespacial. En concret a la tercera posició, segons el rànquing elaborat per la Societat Espanyola d'Excel·lència Acadèmica (SEDEA). Sempre havia estat un estudiant brillant: va ingressar en la carrera amb un Premi Extraordinari a l'Rendiment Acadèmic d'Educació Secundària de la Comunitat Valenciana i un 13,71 sobre 14 en les proves d'accés a la universitat, el que li va garantir l'entrada en el Grup d'Alt Rendiment Acadèmic de la seua titulació, amb ensenyament en anglès.
Les relacions, motor de l'creixement
No obstant això, més enllà de l'acadèmic, el que més valora Ignasi del seu pas per la UPV són "les amistats i les relacions que es desenvolupen a la universitat i que són el motor de l'creixement personal i acadèmic que acompanya la teua etapa universitària". Pel que fa als docents, afirma que "tots han aportat el seu granet de arena", però destaca a Marc Carreres Talens, que li va impartir dues assignatures de el grau, en concret Tecnologia Aeroespacial i Manteniment d'Aeronaus; a més, va ser el seu tutor de la feina final de grau.
Ignacio destaca el suport que va rebre del seu professor durant l'etapa final de l'grau, en la qual va participar en un projecte de recerca de l'Institut CMT - Motors Tèrmics de la UPV, amb una beca de col·laboració en departaments universitaris de el Ministeri d'Educació i Formació Professional . "Marc em va permetre implicar-me de ple en aquest projecte, en una etapa complicada en certs moments per la càrrega de treball que suposava portar-les assignatures alhora que el projecte. És algú important per a mi i ell és coneixedor d'això ", emfatitza.
Per la seua banda, el professor Marc Carreres qualifica Ignacio com un "estudiant magnífic". "Més enllà de les classes, vaig tindre l'oportunitat de tutorizarle seu TFG i una beca de col·laboració en el nostre departament. Ignasi té gran iniciativa, és d'aquestes persones que t'empeny a redoblar la teua dedicació, no ja perquè et demani assistència en les seues tasques, sinó perquè a través del seu propi treball i la clarividència que mostra a l'comunicar t'obliga a superar-te per progressar junts. Estic convençut que farà millors els que l'envoltin, ja sigan companys, superiors o subordinats. Per tot això li auguro un gran futur professional ".
aprenentatge pràctic
Una de les experiències que més recorda Ignasi va ser el seu baptisme de vol, a través de l'associació EUROAVIA València: "Per primera vegada et poses als comandaments d'un avió i veus realment l'aplicació directa de tot l'après". També rememora "totes les pràctiques al laboratori Pedro Duque, crec que se'ns queden gravades als que estudiem aquest grau". Finalment destaca el seu aprenentatge en el projecte d'investigació a l'Institut CMT - Motors Tèrmics, que va consistir en un estudi per a l'optimització del procés d'injecció de combustible en motors aeronàutics, per tal de millorar la seua eficiència i reduir la contaminació associada: "Vaig aprendre moltíssim durant aquest any i vaig entrar en la dinàmica d'un projecte d'investigació que englobava moltes àrees i requeria el coneixement de moltes eines, a més d'una coordinació espectacular entre diferents equips i institucions ".
Futur pròxim a França
Ignacio Sevilla vol ara obrir-se nous horitzons internacionals: "En els propers dos anys estaré realitzant un programa de doble titulació a França, a la universitat ISAE- SUPAERO de Tolosa, una universitat líder mundial en formació aeronàutica. Aquest programa em permetrà obtindre la titulació francesa alhora que finalitzar el Màster Universitari en Enginyeria Aeronàutica que estic realitzant aquí a la UPV. A partir d'aquí la meua idea és aprofitar la inèrcia per conèixer el mercat internacional, entrar en contacte amb el món laboral i aprendre tot el que pugui de la meua estada a l'estranger ".
Molt bé i si aconseguix trobar una feina d'acord ja serà fantàstic. Aquí arriba la trista realitat perquè si l'únic que aconseguix és feina de cambrer o anar a Labora perquè li preguntin si té el carnet de carretoner serà molt trist. Aquest és l'autèntic Màster en la vida.
A veure estem parlant d'Enginyeria Aeronàutica, una de les carreres més complexes. Entrar a aquesta carrera suposa ser dels millors abans de començar la universitat, (nota de tall 13,160). No conec cap / a enginyer / a aeronàutic a l'atur i tampoc treballant en sectors no relacionats amb l'aeronàutica. D'altra banda la formació en Enginyeria Aeronàutica, de la UPV és de les millors d'Europa i amb diferència. .Amb això no vull negar les grans dificultats de la joventut en general per aconseguir feina, està molt clar. Però en particular l'Enginyeria Aeronàutica, juga en una altra lliga.
Exacte, juga en una altra lliga una que no es juga tristament al nostre país i no és l'única hi ha més. Com a títol és preciós.
Que no coneix cap en atur o havent de treballar en altres sectors? Potser perquè no coneix a cap senyora. On són les empreses espanyoles per desenvolupar aquest tipus de treballs o qualsevol altre que requereixi especialització universitària? Tant de bo les hagués millor ens aniria a tots però aquest tipus de professionals com tants altres han de buscar el seu futur tristament fora en altres països on sí que se'ls valora i necessita. Aquí especialment en aquesta zona només importa turisme i així estem arrossegant i submergits en una especulació urbanística turística que és de l'únic que saben treure diners.
Més de el 40% d'atur juvenil a Espanya, cert. Ocupacions precàries: salaris molt baixos i excés d'hores treballades, cert. Espanya no inverteix en indústria i menys en recerca, cert. Pobresa extrema, cert. És el capitalisme salvatge i Espanya no és menys. Ara bé, l'article esmenta a un jove amb grau en Enginyeria Aeronàutica, per això vaig fer el comentari. El meu fill xicotet és enginyer aeronàutic, a l'igual que les seues companyes i companys de promoció, tots i totes treballen en el sector de l'aeronàutica.