Entrevista a Vicent Grimalt: «A Dénia hi ha 5000 vivendes tancades, amb la meitat a la venda a preus raonables s'acabaria el problema»

Ja s'ha fet el primer any de legislatura del govern de Dénia. Vicent Grimalt, actual alcalde, no vol destacar l'exercici com un especial. Per ell és un altre any més, diu, però ara té nous socis, nova oposició, i també reptes nous.

Ens rep al despatx d'Alcaldia, amb una pila de documents preparats per, assumim, si hi ha de recórrer davant d'un bloqueig. Habitatge, turisme, educació, Bous a la Mar… És igual el tema que siga, Grimalt ho afronta sense pèls a la llengua. Respon a tot, però la pila queda intacta després de l?entrevista.

PREGUNTA. Com descriuries, breument, aquest primer any de nova legislatura?

RESPOSTA. Crec que per una banda bona, molt bona, perquè hem continuat amb els projectes que teníem en marxa, a més d'alguns de nous que hem iniciat gràcies a l'acord de govern amb Compromís. D'altra banda, realment trobo molt a faltar la relació directa que teníem amb les conselleries, amb el Govern de la Generalitat, i crec que això al final no és positiu per a la ciutat. Sí que estem notant un poc aquesta manca de bona relació que teníem abans. Però no és perquè ens fessin cap favor, sinó simplement perquè són dues administracions que crec que ens hem d'entendre i treballar conjuntament.

P. Després de 9 anys com a alcalde, aquest és un any més o cada any és un repte?

R. A veure, cada any és un nou repte perquè cada any tens coses noves. Jo no marcaria per anys perquè al final el 31 de desembre s'acaba i l'1 de gener de l'any següent és un dia més, no? El que sí que és una legislatura nova, una legislatura diferent, una constitució de l'Ajuntament, de la corporació, diferent de la que teníem. I bé, són reptes nous, però al final el repte sempre és el mateix: treballar per a la teua ciutat i per als veïns i veïnes de Dénia.

P. Ara comparteixes passadís amb Compromís. Què tal la convivència?

R. Històricament sempre ens hem entès, més enllà de les diferències que hi va haver a l'anterior legislatura. Però bé, seguim treballant perquè, torno a dir, al final coincidim en el 99,99% ells i nosaltres.

P. Heu canviat alguna cosa en la vostra col·laboració respecte a l'Acord del Castell d'aquella legislatura?

R. No, no, potser. Ells són nous, dos dels tres regidors. No coneixen ladministració, no coneixen el funcionament de lAjuntament, igual que alguns nous que tenim nosaltres. Vullgues o no, sempre triga un temps en què s'adonin que això no és una empresa, o no és casa teua que fas el que vols, sinó que tens una sèrie de condicionants i de procediments administratius que has de seguir sí o sí. Aleshores, a l'hora de comprar bolígrafs oa l'hora de fer una obra, no saben com és de complicat tota la tramitació administrativa. La veritat és que al principi sempre es queden un poc fora de joc, però de mica en mica van aprenent.

P. Fa un any hi va haver un canvi a l'Ajuntament. Van eixir grups polítics, van entrar-ne de nous, altres s'han transformat. Com valores la nova oposició?

R. Totalment diferent. Més enllà que Gent de Dénia seguix i la relació que tenim amb Mario (Vidal) és la mateixa que teníem... És cert que ha entrat un partit d'extrema dreta que a mi personalment... No ho sé. No és que em molesti, però sí que és cert que els seus plantejaments no tenen res a veure amb els nostres.

I en relació al partit Popular, sí, és diferent perquè les persones són diferents, les persones són noves i l'actitud del portaveu és molt diferent de la que hi havia. Cadascú sabrà per què, perquè la relació que teníem abans, que jo he viscut en les dues legislatures anteriors, de bona relació entre els uns i els altres, d'alguna manera en aquesta legislatura ha canviat. No sé per què, però bé, això s'hauria de preguntar a ells.

P. Ara teniu un gran bloc blau al davant. Això canvia la manera de treballar en aquesta legislatura?

R. Pel que fa a la composició de l'Ajuntament no ha canviat. Seguim tenint 12 regidors, entre Compromís i nosaltres, i la feina és la feina del dia a dia i ningú ens marca ni ens ha de marcar la nostra ruta o la nostra guia o el nostre programa. Torno a dir, la relació sí que ha canviat i ha canviat força perquè, bé, detalls com que abans sempre quan venia Nadal ens anàvem a sopar després de l'últim ple tota la corporació, i el Partit Popular no vol ajuntar-se amb nosaltres. Perquè els van convidar de la mateixa manera que sempre ho hem fet.

P. I, com ja has esmentat, ha entrat per primera vegada Vox a l'Ajuntament. Com valores el que ha aportat durant aquest any a la ciutat?

R. Zero, perquè més enllà que tampoc no coneixen l'administració, i la forma que tenen de treballar, no aporten res. De moment, no han aportat absolutament res. Hi ha situacions, com als plens, que voten en contra de propostes o de mocions, però són incapaços d'argumentar per què. Em sembla molt bé que no estiguis d'acord que faci una modificació de crèdit per acabar la plaça de l'ambulatori, de l'antic ambulatori, però argumenta per què. Perquè dir no per no, jo no ho entenc.

P. I ara, centrant-nos en la vostra feina com a governants, hi ha alguna decisió o alguna mesura de la qual et sentis especialment orgullós?

R. Jo estic orgullós de tot allò que hem fet. Estic molt content que hagen tornat a començar les obres del solar de l'ambulatori. Estic content de tot allò que s'està fent pel que fa a millora urbana. Estic molt content d'haver aconseguit més de 9 milions d'euros de subvencions de fons europeus a la legislatura anterior, que s'estan desenvolupant ara i que quan acabi aquesta legislatura estarà tot acabat. A mi, això d'estar més o menys content per alguna cosa concreta…

Mentre la gent del carrer estigui més o menys satisfeta amb el que estàs fent, que mai no estan tots contents amb tot el que fas, evidentment, però mentre la gent del carrer em seguisca parant i donant-me les gràcies, o felicitant-me o preguntant-me, o fent-me suggeriments… Almenys, en això no han canviat.

P. Hi ha alguna mesura que consideris especialment difícil?

R. Sí, sé que ha estat complicat el tema dels Bous a la Mar, però són coses que s'han de fer perquè cal fer-les. I la vida evoluciona i les coses canvien, i la gent al principi no ho entén, o no ho vol entendre. Però bé, és com quan es va treure la Reina de les Festes l'any 2003 o 2004, al govern de Paqui Viciano. Al principi la gent es rebel·lava i al final tampoc no passa res, perquè la vida seguix. Més enllà d'això, no.

P. Això et diria, el tema dels Bous a la Mar. A conseqüència de la mort d'aquest toro el juliol passat, en una entrevista vas dir, i et cito textualment, «la vida evoluciona i hi ha costums que cal modificar per que no passin aquestes coses». Uns mesos després es va donar a conèixer aquesta nova mesura que és la reducció a la meitat de les festes taurines a la ciutat. Això és conseqüència del que va passar al juliol o ve de llarg?

R. Això és un plantejament que nosaltres hem fet des de fa molt de temps. Però bé, és el mateix que la conversió en zona de vianants del carrer Campo. Estava prevista, la teníem prevista, però, entre cometes, gràcies a la pandèmia vam fer aquest pas. En el tema dels bous, doncs, evidentment, el mateix. Va passar el que va passar l'any passat i nosaltres el que hem de vetllar, en aquest cas, és perquè els animals pateixin el mínim possible. Mentre els animals al final no pateixin i no es produeixin accidents com el de l'any passat, es podran continuar fent coses o es podran modificar per conjugar totes dues coses.

La gent que li agrada anar que vagi, però no en hores, com ara al migdia, que és quan fa més calor i és quan més pateixen els animals. Un poc de cadascú, al final, esperem poder arribar a aquest equilibri.

P. Penses que això determina com seran les festes taurines a Dénia a partir d'ara o és només un primer pas?

R. De moment, el plantejament és aquest i no farem res més. Mentre la llei o Europa o l'estat espanyol, o qui siga, no digui que no es poden fer Bous a la Mar, doncs nosaltres de moment continuarem en aquest format.

Que no hem inventat la pólvora. Entrades de bous, tampoc fa tants anys que se'n fan tres durant la setmana. Sempre se'n feia una que era la de dissabte. Ara hem tornat al mateix. No estem traient res, estem readaptant-nos a una situació que no és la mateixa de fa 10 o 15 anys.

P. T'imagines una Dénia sense Bous a la Mar?

R. Per què no? Sé que hi ha molta gent que realment li agrada anar als bous. Però torno a dir, una cosa és treure els bous i eliminar la meitat de les festes, i una altra cosa és adaptar-te i canviar això per una altra activitat. No crec que siga essencial per a la vida ni per a la gent els bous.

Però no els traurem. Sabem que hi ha un sector de gent que sí que li agrada, doncs ens anem adaptant i continuant. A tota la gent no li agraden els concerts que portem a festes. A alguns els agrada un tipus de música ia d'altres un altre. En aquestes coses, més o menys, hem d'anar conjugant una amb una altra.

P. A la nit electoral, després de conèixer els resultats de les locals i les autonòmiques, et vaig preguntar si aquest canvi de signe a la Generalitat provocaria alguna dificultat en la manera de treballar des de l'administració local. Et vas mostrar temorós, però esperançat que es continués amb el que ja estava signat. Ara ha passat un any. Com van aquests temors? Estàs més esperançat?

R. Ja no és temor, és realitat. Les relacions no hi tenen res a veure. Abans aixecaves el telèfon per solucionar algun problema que poguessis tindre a la residència de gent gran, en un centre educatiu, en qualsevol tema, i sempre podies parlar amb qui fos. Però no només pel tema del color polític. Hi ha situacions que, jo ho he dit públicament, no les entenc, i és que com és possible que vingan càrrecs institucionals de la conselleria o de les conselleries a Dénia i no s'avisi l'alcalde, que en aquest cas sóc jo, però podria ser un altre, no? Podria ser al revés, i no ho entendria. Però sí que sé que a les legislatures del Botànic, sempre poso el mateix exemple, i ho vaig dir a la senyora Pepa Font a l'últim ple, «m'agradaria que m'expliqués si cada vegada que anava un càrrec institucional de la Generalitat a Benidorm, on l'alcalde és i era del Partit Popular, en algun moment no han comunicat a l'alcalde que anava un director general, secretari autonòmic, conseller o qui fos». Això no ha passat mai, i aquí ara passa.

Són situacions que a mi m'indignen perquè no m'estan fent mal a mi, estan fent mal al poble de Dénia. Hi ha actuacions, hi ha situacions al port, o en educació o en altres àmbits, que a mi m'estan fent mal personalment, sí, però perquè jo estic vetllant pel meu poble i pels meus veïns i veïnes, que són els que m'han votat . I quan sóc alcalde, a partir d'aquell moment sóc l'alcalde de tots, no només dels que m'han votat.

P. Tenia por també que no fessin la reversió de l'hospital i aquí sí que han complert, i ara s'han fet ells la foto.

R. Han complert perquè no tenien més remei que complir, perquè els passos estaven fets, perquè la situació de l'hospital o la situació sanitària a la comarca era la que era. Que sempre que s'han tingut reunions o accions de tots els pobles de la comarca, els primers que han estat aquí han estat els alcaldes del PP, que molts encara continuen sent alcaldes, i hem anat tots a una. Perquè el problema de la sanitat o de la salut és essencial per a tots, per a tots els pobles, per a tots els votants, per a tots els ciutadans i per als que vénen de fora. I la situació de l'hospital era lamentable i ara encara continua sent molt lamentable.

Però esperem. Tots sabíem que si el Botànic hagués continuat, aquesta situació actual que s'ha viscut a l'hospital doncs, possiblement, seria similar, perquè el més important era la manca de professionals, sobretot de metges, no? I això, el president no té una vareta que diu ara et faig metgessa i ara et faig infermera, o et faig metge o et faig infermer. No, no n'hi ha. Ara, la gestió és diferent, evidentment.

P. Pel que fa al tren, o TRAM, oa València, què es pot esperar?

R. Del tren.. Fa tants anys que esperem que jo crec que ja ens ha passat el tren per sobre i no ens n'hem assabentat. Això del tren ho veig complicat. Això del TRAM, és cert que el president Mazón ja ho va anunciar abans de les eleccions, igual que havia anunciat el president Puig. És cert que en l'anterior legislatura van fer uns passos i que ara sembla que estan dient que continuaran, però els fets, a mi personalment, comencen a preocupar-me. Quan es fan declaracions a Gandia del president de la Generalitat dient que per a aquest any hi ha 135.000 euros per als estudis del TRAM i tu mires els pressupostos generals, els pressupostos de la Generalitat, i diuen que n'hi ha 90.000 per al 2024 i el 2025, un poc falla. En el tema dels diners normalment sempre mana, o ha d'enviar, allò que hi ha en pressupost. No ho sé, jo estic un poc a l'expectativa de veure què passa.

P. Tampoc sembla que es fes gaire la legislatura anterior.

R. Del TRAM Gandia-Dénia. Això es va aprovar i es va fer, es va encomanar l?estudi a ferrocarrils de la Generalitat crec que va ser a principis del 2023. No van tindre temps de fer gaire més. Ara, al TRAM a Alacant, a la línia 9, és indubtable que els que van gastar prop de 200 milions, que van posar sobre la taula, va ser la conselleria del Botànic. I la línia de Dénia-Benidorm, totes les obres que s'hi van fer, van ser per decisió del Botànic. No es va fer res que vingués abans perquè estava totalment abandonat, i ho sabíem.

P. Una de les primeres decisions de Mazón respecte a Dénia va ser nomenar una persona de confiança, Pepa Font, com a comissionada del Port, per facilitar la comunicació, es deia, entre la taula portuària, l'administració local, la conselleria… Ha millorat aquesta comunicació?

R. No hi ha comunicació. Nosaltres vam citar la senyora Font el 4 de gener per passar-li el llistat de tot allò que teníem pendent nosaltres ja amb la Direcció General de Ports. Se'l van emportar tot, li vam preparar un dossier. Al mes de març, dos mesos i escaig després d'aquella reunió, com que no teníem notícies la vam tornar a citar i li vam preguntar si hi havia alguna novetat en alguna cosa. Sí que és cert que des del primer moment ens va dir una cosa, i era que ella no estava d'acord a la ubicació del centre integrat Gent de Mar i que faria tot el possible perquè no es fes allà, paraules textuals, i això sí que ho ha complert de moment. Però, pel que fa a tota la resta, estem com estàvem.

Fa un parell de setmanes va venir la consellera. Es va convocar per primera vegada la taula portuària, encara no l'havien convocat. Aleshores es van posar sobre la taula els problemes que hi ha al port, el tema de dragatge, el tema d'infraestructures, el tema d'amarradors públics i tots els problemes que hi ha al port referents a la taula portuària, l'Ajuntament en té d'altres. El que sí que vaig dir a la consellera davant de tots els que estàvem allà és que jo pensava que la relació directa amb l'Ajuntament havia de ser fluida. No pot ser que ens assabentem de decisions que es prenen del port sense comunicar-ho a l'Ajuntament. No pot ser que facin projectes per fer obres importants al port i que l'Ajuntament de Dénia no en tingui coneixement.

Això en les dues anteriors legislatures no va passar i jo li vaig demanar que això no passés. La consellera va dir: «Com que no teniu..?» De moment no ens n'hem assabentat de res. Del que ens assabentem és a través de la premsa, no a través de converses, de les reunions directes amb la comissionada, amb el director general de Ports o amb qui siga.

P. Com valores la gestió de la senyora Font al port?

R. La veritat és que no he notat res més enllà del tema de Gent de Mar. Hi ha dos temes que són molt importants per a nosaltres. L'Ajuntament de Dénia paga l'electricitat i el manteniment de tot l'enllumenat dins el port. L'Ajuntament de Dénia paga als treballadors per a tot el manteniment de jardineria dins del port. Nosaltres, el poble de Dénia, paguem 11.000 euros a l'any per l'antiga llotja, l'actual Museu de la Mar. L'únic que demanem va ser: volem un conveni. Nosaltres ho estem pagant, però després, quan vénen els Bous a la Mar, paguem l'ocupació de la plaça de toros.

L'etapa de la Volta Ciclista del 2 de setembre de l'any passat va costar al poble de Dénia 5.500 euros, encara no sabem per què. Per haver eixit d'aquí la Vuelta Ciclista. I no la vam organitzar nosaltres, l'organitzava la Diputació, però ens ho van cobrar a nosaltres. Vull dir-te, si tenim unes despeses en un espai que en teoria no és nostra i les estem pagant, més de 100.000 euros a l'any, demanem un conveni on hi hagi contraprestacions. De moment no en sabem res.

P. La relació entre Pepa Font i Vicent Grimalt és tan dolenta com sembla des de fora?

R. Jo he tingut molt bona relació amb Pepa Font mentre ella va ser a Ciutat Creativa ia la Fundació. A partir del moment en què va ser designada com a candidata del Partit Popular, evidentment la seua actitud, declaracions, agressivitat cap a mi ha canviat moltíssim. Jo no sóc dels que reben una bufetada i posen l'altra galta perquè te'n donin una altra. La senyora Font ha decidit canviar la seua actitud cap a mi, doncs molt bé. Políticament ella hi és, jo sóc aquí, i ja està.

P. I aquest xoc entre els líders de les principals forces de Dénia és positiu o negatiu per a la ciutat?

R. Negatiu, totalment. Perquè la representant del Partit Popular aquí és ella. Jo crec que ella és la que hauria de, o el Partit Popular, haver-se posat a la disposició de l'equip de govern per a totes les coses que tinguem en relacions directes amb conselleries. A la senyora Pepa Font, oa la resta de regidors que són al Partit Popular, oa nosaltres, ens han votat els ciutadans perquè defensem els interessos dels ciutadans i de Dénia, no els de la Generalitat aquí. No en una campanya electoral continuada i permanent.

Aquí tenim problemes amb la modificació per poder iniciar les obres de Raquel Payà. Fa molt de temps que intentem que ens autoritzin aquesta modificació per a un centre d'educació especial comarcal amb unes característiques dels usuaris d'aquest centre que per mi són la prioritat, que són aquests nens, nenes o persones que hi van. Prefereixo que hi hagi barracons en un centre de primària que no hi hagi barracons a Raquel Payà. I estem esperant, i la senyora Font encara no m'ha vingut a dir «vols que parli amb la conselleria?», «vols que parli amb algú?». De moment encara no ho ha fet.

P. A les passades eleccions, la majoria dels grups, o tots, van estar d'acord amb la importància de la qüestió de l'habitatge. Podem dir que estem en una crisi d'habitatge?

R. En el tema de l'habitatge, la crisi és evident i és aquí ia tot arreu. Fa uns dies vam tindre la primera reunió amb els redactors d'un estudi que ens ha fet la Universitat d'Alacant per donar-nos una sèrie de dades i s'hi començarà a treballar. Analitzar el perquè i algunes possibles solucions. Convocarem partits polítics ja afectats, entre cometes, associacions de Dénia, segurament la segona quinzena d'aquest mes, per traslladar-los aquest estudi.

Ara bé, sempre he pensat que el problema de l'habitatge és un problema que hauria de venir solucionat des de més amunt. Nosaltres no tenim competències per dir-li a una gran forquilla que pugui tindre 20 o 30 o 40 vivendes tancades, «posa-les a disposició de la gent», «posa-les al mercat perquè la gent pugui…». I, sobretot, controlar el preu del lloguer. No tenim eines nosaltres per fer això. Ens preocupa. Estem treballant per poder fer habitatge social a l'única zona d'expansió que podem tindre, que és la part del que és la Ronda Nord, la Ronda Perimetral, la famosa Ronda Perimetral, la Via Parc. Allà n'hi haurà, però això no és una solució a curt termini. Això trigarà.

P. Posaríeu mesures com han fet altres ciutats, com València va anunciar l'altre dia, a l'hora de limitar o reduir les llicències d'apartaments turístics?

R. Quan tinguem tancat tot l'estudi decidirem què fem. Però torno a dir, tu tens una casa de lloguer turístic i et diuen que ja no la pots tindre com a lloguer turístic, l'has de posar com a lloguer habitual. Molt bé, però tu la poses a mil euros al mes. On és la diferència? Tu llogaràs la casa i pagaràs mil euros al mes, un jove amb una feina normal? Aquest és el problema. És cert que quant a tranquil·litat de l'edifici, potser, en algun moment determinat, sí que creen problemes aquests tipus de lloguer. Però això, mentre no hi hagi una regulació real quant als preus que es puguen cobrar, o gravar les forquilles que tenen moltes cases i que les tenen tancades, el problema no serà fàcil.

P. Creus que el boom del lloguer turístic de curta durada ha pogut influir a la crisi? Perquè a l'enquesta que vau fer a la gent va eixir que el 70% dels enquestats pensava que realment era un problema.

R. És un problema. Però el propietari pot decidir el que vol fer amb casa. Si teniu previst treure 12.000 euros a l'any d'un lloguer d'una casa que tingueu, potser us interessa més llogar-la 3 mesos a l'any a 4.000 euros al mes, o per setmanes, o com vulgueu, que no tindre-la llogada 12 mesos a l'any . Però, és clar, qui paga 1.000 euros de lloguer d?un habitatge? El problema és el preu a què estan els lloguers. El problema és que tu llogaràs una casa i et demanen 7, 8, 900, 1.000 euros. Quin treballador, quin jove s'emancipa, se'n va de casa, tret que tingui l'esquena o la llibreta del banc ben coberta i pagarà 7 o 800 euros al mes de lloguer? Aquest és el problema. El problema és el preu, no que no n'hi hagi. El problema és el preu.

P. Amb el dret de tempteig de la Generalitat, Dénia no podria disposar dels milers de pisos buits que tenen els bancs?

R. Sí, però ¿qui diu al banc «treu el teu apartament… el teu edifici, t'obliguen a posar-lo al tempteig»? El que és incomprensible, i això ho dic a nivell general, a nivell general de tot l'estat espanyol, és que el 2008-2009, o 10 o 11, es van donar més de 80.000 milions d'euros a la banca per salvar-la, perquè no fallís, i que hui dia ni han tornat els diners i continuen tenint els seus habitatges. Això és el que no és lògic.

Entenc que des del Govern Central això és molt complicat, això de poder dir a un gran banc o al Sareb «doneu-me-les». A Dénia hi ha aproximadament 5.000 habitatges tancats. 5.000! Si aconseguíssim posar al mercat la meitat ia preus raonables, potser acabaria el problema de la vivenda a Dénia. Però qui diu a aquells que tenen aquests 5.000 habitatges, que seran tres o quatre bancs o grans promotors, qui els obliga a posar aquest habitatge al mercat? No hi ha cap llei que els obligui. Algú hauria de dir «vostè traurà això». Però a Espanya, en concret, l'argument crec que és molt senzill. Jo et vaig donar a tu 80.000 milions d'euros perquè no fes fallida. Ara tu m'ho tornes amb aquests habitatges, i me'ls dónes a mi, al govern. I jo les repartiré a cada municipi perquè facin habitatge social.

Suposo que això són coses tan complicades i les tenen tan ben lligades que és impossible. Si no ho haguessin fet, perquè confio al govern de Madrid i confio en les polítiques que estan intentant aplicar. Però és clar que hi ha una sèrie de temes que són molt complicats i ha de ser molt difícil anar de cara a un banc i dir-li: «Què et vaig donar? 10.000 milions d'euros perquè no fallessis? Quants habitatges tens tancats? Doncs dóna-me-les. Posa-les al meu nom». Tampoc no el tornaran mai, però «oblida't del deute, amb això ja em conformo».

P. Pel que fa a la nova construcció, en quin punt està el Pla General Estructural? Perquè es pensava que a hores d'ara, ja ha passat un any, ja veuríem el creixement de Dénia o projectes anunciats que haguessin tirat endavant.

R. Els que pensaven això és perquè no van veure el Pla General. L'expansió Dénia és única i exclusivament el que serà Via Parque que és l'accés al port, la ronda perimetral. És l'únic espai on el Pla General preveu que es facin habitatges d'aquest tipus. I aquí sí que tindrem sòl i vivenda pública. Aquí sí que tindrem. Estem ja a punt de tancar l'acord amb tots els propietaris perquè es pugui fer, i s'hi farà.

Però ja ho he dit al principi, això no solucionarà el tema de l'habitatge ni ara, ni d'aquí a dos, ni d'aquí a tres anys. Trigarà més. Però l'objectiu del Pla General no era que a Dénia es construís més. Al contrari, l'objectiu del Pla General era regular perquè Dénia no continués creixent de manera desbocada, com va créixer durant tant de temps.

P. Hi ha molt interès en la resolució del Pla d'Ordenació Detallat, sobretot de les Rotes-Montgó i de les Marines. En quin punt és?

R. Estan adjudicats perquè ho hem fet per lots. No hem volgut que fos tot un mateix paquet, i ho han fet per lots. Crec que de cinc n'hi ha tres ja adjudicats, n'hi ha dos que s'han quedat deserts, i si no n'han eixit ja estarà a punt de eixir la nova licitació perquè algú l'agafi i ho faci. Això estarà acabat, calculem, en un any màxim. Tots.

P. Deixa'm tornar un moment al tema dels lloguers turístics, o, més ben dit, els Airbnb. Això està canviant el model de turisme de la ciutat?

R. Cal tindre en compte que a Dénia un percentatge molt elevat de turisme, de places, són habitatges turístics o apartaments o lloguers. El model de turisme de Dénia no és un model Benidorm, Calp, Gandia que són més hotels. Aquí no tenim oferta hotelera. Tenim 3.000 places de llits, no en tenim més.

Això sempre s'ha produït aquí. L'únic que passa és que això sí que és cert que potser, el que produeix és que, d'alguna manera, es regulin aquests habitatges, però abans hi havia gent que llogava casa seua, la posava a uns amics, que no sé qui n'hi havia dit que venien de París i buscaven un lloguer i tu li llogues la casa.

De totes maneres, en un parell de setmanes o tres tindreu tots els estudis. Què és sorprenent, eh? No donaré dades perquè no ho diré però és sorprenent l'impacte econòmic que tenen els habitatges turístics de Dénia o la gent que ve a fer el turisme d'habitatge turístic, la quantitat d'habitatges que hi ha i algunes altres dades que… Jo em vaig quedar molt sorprès, de debò.

P. Sembla que cada cop hi ha més gent jove, grups de gent jove, que vénen aquí a estiuejar. Preocupa el turisme de festa?

R. Sí, sí que preocupa el turisme de festa. A veure, mentre es mantinguen uns paràmetres normals, la gent que és jove té tot el dret del món a venir a la festa però sempre que això no es convertix en un Magaluf, que al final és un descontrol, i que la gent de turisme habitual familiar que ha vingut a Dénia comenci a deixar de venir. De moment jo crec que a Dénia encara n'estem molt lluny, més enllà de puntualment potser en algun xalet, en algun apartament per a 4 se'n colen 22 i alguna nit munten una festa. Però la policia en aquests casos si se'ls avisa hi són per actuar.

P. Tornant al tema de l'enquesta que esmentàvem. Es demanava votar de l'1 al 5, sent 1 molt dolenta i 5 molt bona per valorar la convivència entre turistes i veïns, entre turisme i els veïns. Va arrasar el 3, que és ni bona ni dolenta. el 37% va votar en positiu, però el 32% en negatiu. Sembla molt dividit. Cada vegada hi ha més cansament del turisme?

R. Cal tindre en compte, en primer lloc, que a Dénia un percentatge molt elevat de l'economia i dels llocs de treball van relacionats directament amb el turisme. Fer política barata de la turismefòbia em sembla un risc perillós. Què passaria si a Dénia aquest estiu el 50% dels que normalment vénen no vinguessin? Molts bars, restaurants, empreses de neteja de tota mena de serveis tancarien i la gent se n'aniria a l'atur.

Jo no crec que Dénia tingui un problema de turismefòbia. Tenim molts avantatges en relació amb altres destinacions. Per exemple, tenim més de 20 km de costa on la gent es banyarà o gaudirà de la platja o de les Rotes… No estàs amuntegat. Això que veus per la tele que a les set del matí baixa una persona, envien el pare, la mare, l'avi, l'àvia, a posar el para-sol, com «ho he conquerit jo, i no poso la bandera perquè no em deixen». Això aquí no sol passar, més enllà de puntualment potser algú que ho fa. Això és el que al final preocupa els habitants, que vivim aquí tot l'any.

Que a la carrer Camps arriba el 12 de juliol i no et pots asseure en una terrassa? Sí, però bé, és com aquell que se'n va de vacances a un altre lloc i li passa el mateix.

P. Si et sembla bé, repassem diversos projectes que hi ha pendents i ens dius en quin punt estan i quan s'acabaran. El parc de solar de Marquès de Campo?

R. Ja han començat les obres, el pla d'execució penso que són 4 mesos. Aquest té una data de finalització i és que el 20, o així, del desembre, ja que és un fons europeu, ha d'estar acabat. I estarà acabat perquè són 4 mesos, més o menys, de feina.

P. I el campus de Torrecremada?

R. Al campus de Torrecremada s'està treballant, i la veritat és que ara hi ha moltíssima gent allà. Ha d'estar acabat al novembre. Estarà acabat.

P. Quan obrirà les portes?

R. Això és quant a l'obra, que és el que es paga el 50% de la Generalitat, el 50% de l'ajuntament. El vestir-lo per dins, equipar-lo per dins, són fons europeus. Quan estigui acabat començarem, però jo crec que més enllà de mitjans de l'any que ve estarà tot en marxa.

P. Els treballs de la muralla del castell i l'entrada de Baix la Mar?

R. És cert que hem tingut un problema amb l'empresa, un problema que no s'han executat una sèrie de coses i estem negociant amb el ministeri. En principi no hi haurà cap problema que perilli la subvenció, que alguns ja han anat a fer-se la foto allà que perdrem la subvenció. Però en un curt termini de temps s'acabarà el que s'havia de fer i se solucionarà.

P. La reurbanització del carrer Sagunt i carrer Elx?

R. A carrer Sagunt, jo crec que ja estan adjudicades les obres. És molt possible que deixin passar l'estiu perquè comencin les obres, però hi estan adjudicades. Pel que fa a la zona del carrer Elx, això era una subvenció de la Diputació que estem esperant que ens la confirmin, i quan la confirmin redactarem el projecte i ho farem. Però mentre no ens la confirmi la Diputació no hi podem fer res.

P. I la segona residència?

R. La segona residència s'està redactant i no crec que trigui més d'un mes, mes i mig, a lliurar-nos el projecte. Però això són fons europeus de conselleria. Esperem que no hi hagi cap problema i que tot continuï com estava previst.

P. Ho has esmentat abans però, i el nou Raquel Payà?

R. El nou Raquel Payà jo vaig parlar (fa unes setmanes) amb el Director General d'Infraestructures i es va comprometre que al llarg d'aquesta setmana o setmana tindríem una resposta. Però necessitem, sí o sí, que ens autoritzin a poder fer el Raquel Payà.

P. El centre de formació professional de Gent de Mar?

R. Lamentablement, estem com estem. No ens autoritzen a fer-ho allà. Veurem si l'ubiquem en un altre lloc, però jo crec que la formació d'aquest tipus d'especialitats que s'hi donarien, que no n'hi ha a tota la Comunitat Valenciana, és molt important per a Dénia i per a la nostra comarca, i esperem que conselleria ho vegi de la mateixa manera. Que no ho tirin enrere, ja no només la ubicació sinó el que és la delegació de competències per poder-ho fer.

P. I el Bosc de Diana?

R. El Bosc de Diana està en redacció del projecte.

P. Ja per anar acabant, vas dir a les eleccions que aquesta seria l'última vegada que et presentaries. Aleshores et queden 2 anys com a alcalde de la ciutat. Hi ha alguna cosa que t'agradaria deixar aclarida o acabada abans d'anar-te'n?

R. Jo crec que gairebé tot el que teníem al programa, si no està acabat, estarà a punt d'acabar-se quan jo me'n vagi, 25 de maig del 26. La majoria de les coses estaran acabades, i si no, estaran acabades al final de la legislatura. Jo me'n vaig però a la legislatura li queda un any i els meus companys hi són. Continuaran fent. Perquè la feina és una feina en equip i no una feina meua ni molt menys.

Què hauria fet moltes altres coses? Sí, però el problema econòmic és el que és i al final te'n vas a casa amb alguna espineta de dir: «m'hauria agradat que a l'antic escorxador poguerasim fer un centre cultural important i necessari per a Dénia? Sí. M'hauria agradat tindre un auditori amb millors condicions?» I a mi no m'ho ha de contar ningú perquè he estat músic tota la vida i sé què és tocar allà dalt. Que pel que fa al públic, més o menys, està bé. El problema és que necessita infraestructura. Doncs sí, però jo sempre dic que Dénia té moltes altres necessitats per gastar-te els diners, més enllà de les sentències que ens cauen i que ens costen molts milions. Però té altres necessitats prioritàries abans que altres.

Doncs bé. Me n'aniré a casa pensant que no veuré mai el tren, o que no haurem fet això de l'escorxador, o coses d'aquelles.

P. Què podem esperar aquest nou any, el segon, de la legislatura?

R. Continuar. Per mi un dia va darrere l'altre. L'any canvia el número igual que canvia el número del mes. Però la feina és això, la feina és aquí, tot el programa electoral, i dels noranta i escaig punts, igual que vam fer l'anterior legislatura, més del 90% estarà fet.

P. Vicent Grimalt, Alcalde, gràcies per atendre'ns.

R. A vosaltres.