Ja hem fet més d'un mes de confinament i els veïns s'han hagut d'anar adaptant a diferents canvis quant a les restriccions decretades a l'estat d'alarma. Tot i això, alguna cosa estem fent bé ja que Dénia és el municipi, segons un estudi de la Generalitat, que més respecta el confinament i la Marina Alta la quarta comarca que compleix més. Potser per això és que el nostre departament de salut és dels que menys casos actius de coronavirus té a tota la comunitat.
Parlem amb el regidor de Protecció Ciutadana, Javier Scotto, Perquè faci una valoració de l'confinament a Dénia, la Xara i Jesús Pobre durant aquest primer mes, i que ens expliqui com han treballat els cossos de seguretat per assegurar que es compleixen les restriccions d'aquesta situació tan excepcional.
PREGUNTA. Com valores la resposta dels veïns a el decret de l'estat d'alarma?
RESPOSTA. La resposta, molt positiva. I, de fet, hi ha dades que confirmen que a Dénia i la Marina Alta s'està complint amb el confinament. S'estava parlant fins i tot d'un 96% de la població. Ara, s'ha anunciat que la comarca de la Marina Alta estaríem en la quarta posició de compliment de l'confinament. També amb les dades que tenim de vehicles, d'identificacions i de sancions, podem dir que s'ha complert.
És cert que els primers dies es van viure jornades de confusió davant l'acció. Però, després d'un mes, la gent ja sap el que ha de fer. Està sent responsable i està donant resultat. A més, s'assumeix que l'única manera de superar la crisi sanitària s'aconseguix amb el confinament i quedant-nos a casa. Estem doblant la corba i nosaltres tampoc tenim grans dades de contagi, per tant hem de felicitar a la ciutadania de Dénia, la Xara i Jesús Pobre.
Això sí, hi ha una minoria, com sempre, la infracció fa molt soroll, però no representen a una majoria responsable.
P. Exacte. Tots els dies hi han hagut sancions a mínim a una trentena de persones i sembla que no baixa. ¿A què es deu?
R. Sempre és una minoria que busca qualsevol excusa o que és irresponsable i encara a dia d'hui no entenen el que vol dir una pandèmia o una crisi sanitària. Però, més o menys, s'ha fet una revisió de més de 100.000 vehicles, s'ha identificat a més de 2.000 persones ia dia d'hui portarem unes 600 denúncies. Per tant, representen només un 10%, que són les excepcions de les que parlàvem.
És una minoria que no és conscient de la importància de quedar-se a casa, que pensa que és més important altres coses que justifiquen estar al carrer. Gent, d'alguna manera, inconscient.
Però també es dóna, entre les 40 accions policials diàries, casos de desconeixement, com aquells que viatgen en un vehicles a la mateixa fila. Sí que hi ha un xicotet percentatge que o no vol assabentar-o no s'assabenta. Sembla que encara no han assumit o són conscients de la informació sanitària que es dóna.
P. Això t'anava a preguntar, ja que també veiem repetides diàriament les sancions a persones que es van a comprar lluny del seu domicili. Creus que es deu a manca d'informació?
R. Sempre cal anar a el servei més proper, tant el supermercat com una farmàcia, o per passejar a l'gos. La gent sí que és conscient i assumeix que ha de ser de proximitat. Però també és cert que hi ha persones que no volen abandonar aquest costum o quotidianitat d'anar a AQUEST supermercat perquè és el que li agrada, o per anar a passejar a l'gos a 3 quilòmetres de casa seua. Hi ha gent que es resisteix a fer un canvi responsable en la vida quotidiana, però cal fer-ho perquè no estem en una situació quotidiana.
Després, sí que hi ha gent que una informació molt més particular, potser, no li arriba o no vol assabentar-se, perquè els canals estan oberts.
Però aquest mes consta un creixement de les consultes a les xarxes socials de l'Ajuntament i de la Policia Local de Dénia, que estan constantment publicant recomanacions, prohibicions i delimitacions. Per tant, el que hem de demanar és que la gent continuï informant.
Sí que és cert que també aquesta situació es dóna pels canvis continus. Passem, en un mes, d'un decret d'alarma amb unes limitacions de l'confinament, després una pròrroga amb unes noves condicions, limitacions i prohibicions d'activitats i de treball, i ara hem tornat a la primera situació. Va canviant però la gent ha de informar-se, ja que els canals s'han obert perquè les persones puguen fer-ho.
P. Com estaves dient, hem aixecat algunes mesures i alguns han tornat als seus treballs. Però, com funciona amb les obres? Ja que estan havent denunciats per fer reformes en locals o habitatges particulars.
R. S'han fet arribar les instruccions i des dels canals de sempre hem informat. En relació a les obres, ha tornat l'activitat. Però si és una obra que no afecta cap tipus de domicili.
Per exemple, en un edifici de nova construcció, en què només està l'estructura, es pot realitzar l'obra sense cap problema mentre que se seguiscan sempre les instruccions de sanitat, es disposi dels EPI adequats i es compleixin les mesures de distanciament.
Però, després està aquesta part que sí que s'han donat situacions de sancions. Obres en cases o zones comunitàries que són de pas, o afecten a aquestes, o d'ús. Per exemple, jo visc en una planta baixa amb accés independent al carrer. Jo puc fer una obra perquè no he de fer ús dels espais comuns, ni ascensor, escales, pati .... Però en el moment que afecta el confinament de la resta, aquestes obres no es poden fer.
Divendres es va donar el cas també de 7 familiars realitzant la reforma d'un local quan no compartien ni domicili. Se'ls ha denunciat. Aquesta obra es podia fer, però com toca, amb els EPI, mesures de distància, amb gent professional i autoritzada ... Però ajuntar tota una família de diferent domicili per continuar pintant un local, ia sobre menjant tots junts en una taula sense mesures de protecció ni res ... Això està prohibit.
P. Hem vist que per Setmana Santa hi ha hagut denúncies a persones d'altres comunitats autònomes, presumiblement que es trobaven de vacances. Però tampoc ha estat una xifren tan elevada com tot apuntava, no creus?
R. Crec que hi va haver un poc de psicosi i estigmatització. Sí que és cert que s'havien produït, per exemple, situacions de cues de trànsit a l'origen, però precisament provocades perquè s'estaven duent a terme controls. Això no vol dir que hagués cues perquè hi havia milers de cotxes que anessin a desplaçar-se als llocs de vacances.
Estava primer el filtre de l'origen, després el filtre de la DGT en carretera i nosaltres, l'últim, en la destinació. Però no és cert que sortissin molts cotxes.
També hem pogut comprovar les baixes xifres a la recollida d'escombraries i consum d'aigua. Que han arribat segons residents (més que turistes, ja que els hotels i apartaments de vacances estan tancats) és una cosa excepcional. Una gran minoria. Res a veure amb el volum de què es parlava en les xarxes socials. I, de fet, en les nostres intervencions hem trobat a gent d'altres comunitats autònomes, però proporcionalment no ha estat una xifra molt alta.
P. Creus que han funcionat els controls i accions dels cossos de seguretat per evitar la presència d'un major nombre?
R. Sobretot, ha funcionat la conscienciació de la gent. Hem rebut missatges de persones que tenen segona residència i moltes ganes de tornar, però que han preferit quedar-se a casa seua habituals. Jo crec que el primer que ha funcionat és la conscienciació de la gent.
Evidentment, també estava després l'espasa de Dàmocles que suposa el informar que es preparaven els dispositius per part dels cossos i forces de seguretat. Ha estat la suma de tot això.
P. També per Setmana Santa vau explicar en dues jornades amb el suport de l'exèrcit. Què labors van exercir?
R. Des de fa un mes, per ser conscients del que implica un decret d'alarma pel que fa a la seguretat, tots els cossos i forces de seguretat estan sota un mateix comandament, seguint les instruccions de Govern. Des del primer moment en què es va decretar l'estat d'alarma s'està coordinant, i estem en comunicació permanent, Policia Nacional i Policia Local. A més, comptem amb la Guàrdia Civil sobretot per trànsit.
Sí que és cert que també, i cal dir-ho per donar una visió de tot el que suposa en matèria de seguretat, hem tingut a la UME, amb un camió bomba i entre 6 i 8 persones que van desinfectar en punts sensibles. Després, fins a dues vegades coincidint amb l'inici de cap de setmana i ponts, comptem amb el Comandament d'Operacions Especials. La primera vegada van ser 6 persones i aquesta última 8, que s'han dedicat a la tasca de control de mobilitat de vehicles, però també el d'informar i donar seguretat a aquells llocs on més gent pot coincidir. I, és clar, controls de seguretat al mateix carrer, locals, comerços, empreses ...
A la fi, aquest mes, hem tingut a la Policia Nacional i la Policia Local, amb reforços continus de matí, vesprada i nit, Guàrdia Civil, UME i el Comandament d'Operacions Especials.
P. I també heu comptat amb un dron que va sorprendre un senderista a el Montgó. Com ajuda aquest recurs durant l'estat d'alarma?
R. Sí, a la fi hem de fer ús de totes les eines. Pel que fa a l'dron, ja es va anunciar que una unitat de la Policia Local es formaria en el seu ús. A més, està en tramitació ia punt de signar-se la adquisició d'un. Vam aconseguir la cessió d'aquest per fer el control.
Per a aquestes situacions o les de gran concentració de gent, un dron permet fer un control més ampli de la superfície, arribant a punts de difícil accés. Ja ho teníem previst i és una eina que ha de formar part de la vida quotidiana de la seguretat municipal, tant de Dénia, de la Xara com de Jesús Pobre. El dron ha d'estar present en tot el litoral, en el control i seguirem utilitzant-lo en tots els casos en què pugui ajudar.
P. A més, diverses persones han estat detingudes, la majoria per desobediència. Què implica que sigan detingudes?
R. Són persones a les que o se'ls ha demanat identificar-se i no ho han fet, o hi ha hagut una resistència a les ordres de compliment de l'confinament.
Perquè quan a una persona se li demana la identificació o una justificació de la seua presència al carrer, en el moment que no ho justifiques, a més de la sanció se li requereix perquè torni al seu domicili. I hi ha gent que desobeeix aquesta ordre i es resisteixen a abandonar la via pública, i poden constituir això un delicte de desobediència i ja s'han produït diversos casos en aquest sentit.
També s'aplica el criteri de la desobediència quan hi ha una reiteració en les sancions. Si trobem dia rere dia a una persona a la via pública, confirma una desobediència a l'ordre de confinament.
Un cop es produeix la detenció es posa a disposició immediata de l'jutjat via telemàtica, encara que amb assistència legal.
P. Ha estat fàcil per als recursos que hi ha a Dénia de policia coordinar-se i fer les patruyas de vigilància?
R. En matèria de seguretat eren bastants els nostres recursos. És a dir, els recursos són els que són. Evidentment, si poguerasim comptar amb més plantilla seria millor. De plantilla és cert que no hi ha prou, però el que hem fet és ampliar amb reforços.
En una situació d'emergència mai hi haurà prou recursos perquè sempre com més millor. Però ja estava previst en una situació com aquesta l'activació immediata de reforços, que és el que normalment es fa.
Des de l'aplicació de l'estat d'alarma el que hem hagut de fer és adaptar als nostres recursos. Tenim un protocol model i el adaptes, en aquest cas, a la crisi sanitària.
El que hem fet ha estat una reordenació de serveis, preparar els protocols per a la protecció de tota la plantilla que està en primera línia, derivar les qüestions assistencials i logístiques a Protecció Civil, que treballa també en la protecció de la ciutadania ... Sí que és cert que són tan específics en l'estat d'alarma que hi ha altres serveis que no es cobreixen perquè no hi són. No hi ha servei de festes, no hi ha servei de control de trànsit, no hi ha ocupació de via pública.
Sí que hi ha recursos però no tants com voldries, però es pot fer una punta de llança i destinar els que tens específicament a la crisi sanitària. Tots estan concentrats on han d'estar.
El que sí que hem fet ha estat reorganitzar perquè no es creuin els diferents torns per a la protecció dels agents.
P. Ara que dius això, la unitat Artemis funciona amb normalitat?
R. Sí, funciona amb normalitat. A més, estem en una situació d'alarma en el qual les víctimes de violència de gènere estan en una situació més greu, perquè estan confinades amb el seu agressor. La unitat Artemis ha assumit tots els protocols que se'ns ha enviat des de Generalitat Valenciana i Delegació de Govern en matèria de violència de gènere i s'han posat en marxa unes campanyes específiques perquè les víctimes de violència de gènere puguen estar informades i demanar ajuda si ho necessiten.
Per tant, tota la plantilla està centrada en la crisi sanitària, però específicament la unitat Artemis està centrada en les seues funcions perquè estem en una situació més greu per a les víctimes de violència de gènere.
P. Pensant ja en el futur, Vicent Grimalt va avançar l'altre dia que a l'estiu podríem estar en una escenari en què acceptem turista però on s'haurà de vigilar que es respectin les mesures de seguretat, per exemple en les platges. Pot la policia abastar aquest treball?
R. Jo crec que haurem d'esperar quines són les instruccions, recomanacions i limitacions. És cert, com diu Vicent, que està previst un retorn a l'espai públic de forma esglaonada.
No sé què passarà amb les platges, però els recursos s'hauran de sumar. No serà només qüestió de policia. També tocarà adaptar, com hem fet amb altres col·lectius i departaments, la vigilància de les platges o recórrer a mitjans materials com drones, tanques i avisos.
El que toca és esperar. Tenim previst a mesura que avanci i vagi arribant la temporada, cap a mitjans del mes de maig, fer unes reunions interdepartamentals que afectin directament l'estiu i el que aquest comporta, com és la utilització de les platges i altres espais públics.
Però tot depèn de les instruccions que estableixin de Generalitat i Govern central. No vull aventurar-me, però crec que es podran fer servir molts recursos. Sobretot hem de comptar amb les responsabilitat de la ciutadania.
P. Quan comencin a alçar-se, a poc a poc, les restriccions imagino que hi haurà més feina de vigilància que fins ara, que bàsicament era estar atent a que ningú estigués al carrer. Teniu algun pla preparat per als nous escenaris possibles?
R. Per a aquests casos haurem de seguir comptant amb els recursos que tenim amb reforços. El que faríem probablement, també, és incorporar altres departaments, com pot ser Protecció Civil, en el control al carrer.
Sobretot, cal informar la gent perquè vagi adaptant-se. A la fi i al el cap, el control no és més que controlar a l'infractor, però no cal fer una excessiva vigilància si la gent és responsable i compleix. Jo crec que és el més important.
P. I ja per acabar, us han avançat alguna cosa sobre quines mesures podrien ser les primeres a emprendre per tornar a la normalitat als carrers?
R. No, no hem rebut informació o instruccions per part de Delegació. De moment no. El que tenim clar és que serà una situació esglaonada, però no sabrem com es desenvoluparà.
En el moment que se'ns present és quan nosaltres començarem a organitzar i coordinar els recursos per adaptar-nos a el nou context.
