L'Ajuntament de Dénia ha dut a terme una singular iniciativa que uneix els principis que inspiren el projecte de Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomia amb la implicació en la protecció i la posada en valor de la posidònia. D'aquesta manera, la passió per la gastronomia, la sostenibilitat i la preservació del medi ambient i la creativitat que sustenten el projecte de Ciutat Creativa es fusionen i materialitzen en una peça única: un plat decoratiu, que l'ajuntament oferirà com a obsequi en els seus actes protocol·laris , elaborat artesanalment al Taller de Ceràmica Magari Things de Jesús Pobre, que utilitza la posidònia en diferents fases del seu procés de creació.
El plat evoca el fons del mar i està decorat amb una imprimació de fulles de posidònia. La seua cocció s'ha realitzat utilitzant la mil·lenària tècnica japonesa Raku, que consisteix a treure la peça del forn al roig viu i ofegar-la en un dipòsit de materials combustibles, que, en aquest cas, ha estat posidònia. Per aplicar l'esmalt sobre la superfície, els artesans de Magari Things van construir un pinzell fet a partir de la planta marina, perquè el seu traç quedés imprès al plat. Finalment, a l'empaquetat de l'obsequi, aquest descansa sobre un llit de posidònia.
D'aquesta manera, explica la publicació que acompanya la peça, “per defensar el cicle natural de posidònia de les nostres platges, tornem a donar-li vida”.
Primers plats lliurats
L'alcalde, Vicent Grimalt, va entregar la setmana passada un d'aquests plats a la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, durant la visita a Dénia per presentar el Servei de Vigilància de protecció de la posidònia.
També va obsequiar amb una peça singular els alcaldes d'Eivissa i Cambrils, amb qui es va reunir el dilluns anterior a la primera acció conjunta de les tres ciutats dins del projecte experiencial d'ecoturisme “Viu la posidònia”.
A Espanya tenim el costum de criticar i fins i tot provar de prohibir tot allò que a nosaltres no ens agrada: Gent que li agrada caçar…a provar de prohibir-ho, gent que li agrada pescar, a provar de prohibir-ho, gent que agrada d'utilitzar companyies, a intentar prohibir-ho ( ho dic amb tot el respecte cap a les persones). Com que a mi no m'agrada el futbol..que no facin, com no m'agraden els toros, que no es facin..així ens va.
Ara mateix des de Cultura i patrimoni va eixir una circular que prohibeix l'ús de detectors de metalls a totes les platges de Dénia. Pots anar a Xàbia, això sí, que té un jaciment romà a 30 metres de la platja de l'Arenal, oa Oliva, a moltes més, però no el pots utilitzar a Dénia, sense més ni més.
És igual dir que els detectors de metall únicament busquen monedes perdudes el dia anterior en una arena que sol ser de farciment, és igual, el tema és tractar de coaccionar allò que no ens agrada.
El curiós és que el Servei Provincial de costes autoritza el seu ús sense cap límit però Cultura i Patrimoni, o no sé que il·luminat ha posat aquest límit sense tindre en compte l'opinió d'aquests usuaris.
No hagués estat més efectiu tractar de reunir-los a tots i tractar de trobar alguna solució la qual beneficiés les dues parts…? El dia que això s'entengui en eixirem guanyant tots. Salu2.