En 1984, sortia a la llum la publicació príncep sobre grafit de l'àmbit valencià; Els graffiti medievals del Castell de Dénia. Era fruit del catàleg sistemàtic de més de tres-cents, realitzat per un grup d'investigadors, sota els auspicis de la Casa de Velázquez, que van analitzar amb cura les evidències de traços sobre paraments de muralles, torres i altres estructures defensives, així com a l'interior d' algunes estades del complex monumental del castell.
Les naus, tal com altres elements relacionats amb el mar i l'art de navegar, constitueixen un dels continguts més rellevants i transcendents dels grafits existents al peu de les nostres muralles, front, juntament i amb vistes al port i al mar de Dénia . Ens centrem en un suggerent panell, de més de set metres de longitud, amb els grafits incisos sobre l'arrebossat de les muralles de Dénia. Està situat en un segment de llenç de la tanca que envoltava la Vila de Dénia, fundada per Jaume II a 1308. Es coneix com a Sector A i pertany a les muralles septentrionals de la Vila, entre la Torre de la Pólvora i la torre de planta oval.
Els grafits es disposen en una banda horitzontal que es correspon amb el parament extern de la primera (inferior) de les tapiades que, coronades amb merlets rectangulars, formaven els potents llenços de la muralla de la vila medieval. Després de la fundació de la Vila, el vell recinte de l'antic albacar andalusí compta amb una sèrie de remodelacions, orientades a augmentar la seua alçada i donar major solidesa a seus murs. En sintonia amb les obres de reparació i construcció documentades al castell, en 1386, en el denominat Palau Vell i en altres espais annexos, que compten amb detallats assentaments de despeses en els llibres de comptabilitat, i de les muralles del raval, a 1388 , en temps del comte de Dénia Alfons d'Aragó [Alfons el Vell], duc reial de Gandia, també les muralles de la Vila comptarien amb importants obres de millora. Els recobriments d'antics llenços amb maçoneria concertada i les tàpies de maçoneria, amb sòlids paraments externs de pedra picada i calç, eren fàbriques freqüents en les obres de fortificació. El potent i sòlid arrebossat que cobria el mateix és el suport dels grafits en qüestió, molts d'ells incisos sobre l'arrebossat encara fresc.
El panell de grafits permet imaginar el port de Dénia a l'Edat Mitjana i ofereix dades per reconstruir la façana marítima de la ciutat. A més, il·lustra alguns trets de la navegació i del trànsit marítim. La torre, una de les tres incloses al catàleg dels grafits del castell, en suggereix la interpretació com a torre de senyals, o de control i guaita associada al front portuari. Suggereix, així mateix, la seua relació amb les dues torres existents al litoral de la ciutat durant aquest període històric: la Torreta del Raset i la Torre d'En Carròs.
Ja ens hem referit a la singularitat de les naus representades. Aquestes ens ofereixen una excepcional imatge congelada de la variabilitat de tipus, morfològica i funcional, dels navilis que solcaven el litoral de Dénia, es refugiaven o bé buscaven avituallament al port; galeres, tartanes, coques, barques catalanes i xicotets llaüts.
Naus de guerra, o bé utilitzades per a la pràctica del cors o altres activitats, de les quals queda documentació fefaent que ho testifica. Naus comercials, vehicles clau en les relacions comercials i en el paper del port de Dénia com a punt d'embarcament i desembarcament de mercaderies secular, o de refugi puntual davant vents i corrents adverses. Barques que arrosseguen arts de pesca ofereixen imatges fresques de l'activitat pesquera, fonamental per al proveïment dels mercats d'aquesta i altres viles circumdants.
Text publicat a Annuaris Culturals. Monuments. 2008
fotos: Josep Gisbert Santonja
