Hui, 5 de maig, és el Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i altres camps ia totes les víctimes del nazisme d'Espanya. Al cementeri municipal de Dénia ha tingut lloc un acte d'homenatge als deniers víctimes del nazisme a Mauthausen promogut per la Xarxa Memòria (Municipis per a la posada en valor de la memòria històrica) de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i la Delegació de l´Amical de la Comunitat Valenciana i recolzat per l´Ajuntament de Dénia. L'acte s'emmarca en la programació de les jornades de memòria històrica Memòria i futur que se celebren a la ciutat durant abril i maig.
La primera tinenta d'alcalde, Maria Josep Ripoll, ha recordat que Asensio Vives Roselló, Jaume Crespo Vengut, José Ramis Grimalt i Vicente Pérez Bolufer, fills de Dénia, van lluitar a la Guerra Civil espanyola mobilitzats pel govern legítim de la República. El final de la guerra i la previsible repressió els va portar a l'exili a França. Després de la dura experiència als camps francesos, encara els esperava el pitjor final: els camps d'extermini nazis de Mauthausen i Gusen. Allí van morir assassinats Asensio Vives, Jaime Crespo i José Ramis. Només va sobreviure Vicente Pérez, que moriria 11 anys després, exiliat encara a França, en un accident.
En representació dels familiars dels deniers víctimes del nazisme a Mauthausen ha parlat Josep Ahuir, que ha agraït a les associacions ia l'ajuntament “que mantinguen viva la flama de la seua memòria” i siga possible que “per fi, se'ls hagi fet un poc de justícia, perquè durant molts anys hem tingut el botxí vivint aquí i les víctimes exiliades”.
Milers de republicans van acabar en camps de concentració després de la Guerra Civil
Al camp de concentració de Mauthausen, i al subcamp de Gusen van estar internats prop de 8.000 republicans espanyols que es van veure obligats a abandonar el nostre país al final de la Guerra d'Espanya. Van ser desproveïts de la seua nacionalitat per decisió del govern franquista i per tant declarats apàtrides; van ser ignorats pel govern francès del Mariscal Petain; van patir innombrables atrocitats i prop de 5.300 van ser assassinats allà i en altres camps de concentració nazis. Segons les darreres dades verificades per AMICAL van ser un total de 656 deportats (entre ells 10 dones) procedents de 234 municipis valencians, els que van arribar als camps de concentració i extermini nazis. Dels 656 deportats i deportades, 411 van ser assassinats, 5 desapareguts, 1 escapat, i 239 van ser finalment alliberats. Només 5 de les deportades van aconseguir sobreviure.
Doncs en un altre costat d'aquest cementeri aquestes enterrats els Nazis que van escapar a Dénia i van viure tranquil·lament fins a la mort. Les seues famílies se'ls podrien haver emportat.