L'Ajuntament de Dénia acollirà aquesta vesprada, a les 18: 00 hores, un emotiu homenatge als deniers víctimes dels camps de concentració nazis. Un acte que s'emmarca en els actes del projecte Construint Memòria de la Generalitat Valenciana.
La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, lliurarà un detall-homenatge als familiars d'Asensio Vives Roselló, Jaume Crespo Vengut, Vicente Pérez Bolufer i José Ramis Grimalt, els deniers que van ser internats en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial.
A l'acte també intervindran el director general de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia, José García Añón, i l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt.
les seues històries
Asensio Vives Roselló, Jaume Crespo Vengut, José Ramis Grimalt i Vicente Pérez Bolufer, tots ells veïns de Dénia, eren defensors del règim republicà. En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, fugint d'una més que probable repressió franquista, van marxar a França.
On buscaven refugi i una nova oportunitat, es van trobar camps de concentració, com el de Barcalès, Argelès-sur-Mer o Herault, en els quals amb prou feines van sobreviure. Però el pitjor estava per arribar. En 1940, després de l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, els quatre homes van ser deportats als camps de concentració de Mauthausen i Gusen, junt a tants altres.
Tot i que en les missives que enviaven als seus familiars a Dénia intentaven camuflar les veritables penúries que hi vivien, tres d'ells van morir durant el seu internament al camp d'extermini. Asensio Vives Roselló, amb 45 anys i després de set mesos de penalitats; Jaume Crespo Vengut, amb 50 anys i després de quatre mesos en el camp; i José Ramis Grimalt, que va morir als 47 anys després de resistir dos anys i cinc mesos.
Vicente Pérez Bolufer va ser l'únic supervivent, alliberat en 1945 amb 31 anys d'edat, després de quatre anys i un mes d'internament. Però la desgràcia li va sobrevenir en tornar a França, on va morir en un tràgic accident en l'any 1956. Encara hui, la seua filla Teresa recorda amb emoció la trobada a la frontera amb el seu pare, a qui amb prou feines coneixia, ja que va deixar Espanya quan ella era un nadó i es van tornar a trobar quan ella comptava amb 11 anys.
