És la cinquena anualitat que gaudim d‟una subvenció atorgada per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana per a la difusió de l‟Estatut d‟Autonomia i la recuperació del Dret Foral Civil Valencià.
Entre el 29 de setembre i el 9 d'octubre, prop de 200 persones han participat a la sèrie de cinc conferències, inserides al programa d'actes en commemoració del 9 d'octubre, aquest any dedicades a la història de les lleis i les institucions valencianes , analitzades amb perspectiva de gènere.
I és que sens dubte el nou mil·lenni és de les dones. És una hipèrbole, però, mai com ara s'havia promogut la investigació i la “Història de les dones”. Però, per què promoure aquesta Història i, al seu fil, per què promoure aquestes Jornades?
Després d'un llarguíssim període en què la investigació construeix una Història, on es parla gairebé exclusivament d'homes, jerarquies i poders com a qüestions que expliquen les societats i en què les dones són relegades a l'àmbit domèstic, on desenvolupen activitats no valorades com a part de l'entramat estructural, és clar que no s'està fent una interpretació acurada, seriosa, ni científica de l'esdevenir històric.
L'absència de les dones als discursos històrics no només està en relació amb la dificultat de trobar-les a les fonts, circumstància que és rigorosament certa, com hem comprovat al llarg de les conferències, sinó també amb els convencionalismes de la investigació històrica tradicional.
Des del convenciment que és possible elaborar discursos històrics inclusius des de posicions rigorosament científiques, hem plantejat aquestes dues jornades sobre la dona a les fonts i la legislació medieval valenciana, conscients que escriure sobre les dones no acabarà amb la seua invisibilitat però, almenys, ens convida a la reflexió i ens encoratja a començar noves metodologies investigadores que vinculen les dones amb processos històrics més globals.
És per això que està bé caminar cap a una història on no només les estructures econòmiques, polítiques i socials, tradicionalment en mans d'homes, sigan essencials, sinó que ha d'estar també a la consideració de l'esfera privada: la família, la salut , el treball domèstic, la cura de la prole i dels dependents, la maternitat, la lactància, la infància..., accions totes tradicionalment femenines i amb pes específic en l'esdevenir històric de les societats humanes .
En aquest àmbit ha estat molt grat rebre Carmen Lázaro Guillamón, doctora en Dret Romà i Pepa Sanz Moncho, màster en Tècniques Avançades de Recerca Històrica, que han destinat, respectivament, sengles conferències a l'anàlisi de la condició jurídica de les dones als Furs i de la dona medieval a la Marina Alta durant els segles XIII a XV.
Carmen Lázaro Guillamón, per mitjà de l'exegesi exhaustiva dels Furs, ha realitzat l'anàlisi de les capacitats jurídiques d'aquest sector de població, les dones, estructurada al voltant del seu esdevenir vital, com ara la nutrició, el matrimoni i la viduïtat. Ha posat de manifest que els estudis sobre la dona no s'han de reduir a l'anàlisi biogràfica de les grans figures femenines, sinó que cal estar en l'anàlisi de la quotidianitat de la dona comuna, per exemple immersa en convertir-se en historicojurídic. I és en aquest sentit que els Furs amaguen algunes sorpreses, com hem pogut comprovar, malgrat el que diu el Fur VI-XI-1 segons el qual La naturalesa de la femella és més prima que la de l'home.
La conferència de Pepa Sanz Moncho ha presentat una investigació fonamentada, igualment, en l'exegesi sistemàtica dels arxius comarcals: protocols notarials, documentació fiscal com a padrons, fogatges, morabatins i peita, a més de legislació, Sunna i Xara i Furs, i fonts literàries . Fonts primàries totes, on l'element femení és escassament freqüent, però que permeten, la majoria de vegades de manera tangencial, extreure conclusions sobre la vida de dones amb freqüència foragidades de les seues llars, els seus mudèjars, així com de les colones nouvingudes a un món que els era aliè, les cristianes. De les unes i les altres, s'ha ocupat Pepa Sanz Moncho.
De la mà d'experts, el cicle s'ha completat amb tres conferències a l'aire lliure acompanyades de visites guiades. Jaume Sau Moncho, historiador de l'Art i guia oficial, ha presentat les empremtes materials de la ciutat que va rebre els conqueridors, Daniya. La ruta de les muralles de la ciutat islàmica ha permès contrastar urbanísticament el canvi produït amb l'arribada de les tropes cristianes i la costosa colonització de la ciutat.
Amb Josep Marqués Costa , arqueòleg, ens hem endinsat en un paisatge més que mític, hem fet una passejada per la vall de Pop, delineada per la muntanya del Cavall Verd, a la recerca del castell. Hem anat de Benigembla a Murla, passant per Vernissa, per prendre contacte amb les alqueries que han perdurat als temps ia l'espai i amb altres desaparegudes amb l'expulsió dels moriscs, com Vernissa o Canècies.
El cicle ha finalitzat amb una conferència impartida per Jaume Salort Ronda, historiador, que ha posat en valor Dénia com a escenari capital de la Guerra de Successió i la primera ciutat del Regne de València a proclamar l'arxiduc Carles rei legítim, amb el nom de Carles III. Al fil de la cartografia històrica, excepcionalment detallada, i de la Història de la Ciutat de Dénia de Roc Chabàs (1876), ha presentat els diferents espais urbans i del castell, i com van resultar afectats per la contesa.
missa Sentí Grosella
Directora Museu Arqueològic de Dénia
«…..és clar que no s'està fent una interpretació acurada, seriosa, ni científica de l'esdevenir històric….»
Si intenten reinterpretar la història introduint la ideologia de gènere actual, és clar que no estan fent, ells mateixos, una interpretació acurada, seria ni científica de l'esdevenir històric. Simplement estan intentant encaixar amb calçador una ideologia que no hi té cabuda.
És com intentar reinterpretar la ideologia religiosa medieval amb l'actual.
Una llàstima que destrossin la història d'aquesta manera ia sobre dir que eren uns masclistes.