Dénia.com
Cercador

Coneixent el Patrimoni Cultural de Dénia. Ermita de Sant Joan

04 de gener de 2011 - 00: 00

Situada al vessant meridional del Montgó, a la Partida de St. Joan, s'hi accedeix pel camí del Pou de la Muntanya, o bé pel camí de Sta. Llúcia. Ermita construïda al segle XV, dedicada a Sant Joan Baptista. Tipologia gòtica característica: uni nau, amb arcs ogivals i capçalera plana.

Atri annex amb pòrtic de traça pal·ladiana o serliana. Disseny del pòrtic de gran qualitat, tallat en pedra arenisca local i construït cap 1600. La construcció del pòrtic ens remet a aquells moments daurats de la Vila de Dénia, al voltant de la primera dècada del segle XVII, quan va gaudir en tres ocasions de la visita i estada del Rei Felip III, impulsat per Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, duc de Lerma, V marquès de Dénia i favorit del Rei. El disseny i la traça de l'arc ofereixen un poderós vincle amb la reialesa.

La tipologia de l'arc que obre el pòrtic es coneix com "serliana", mentre que altres es refereixen al tipus com paladiano. Aquest arc rep el nom de dos importants arquitectes del renaixement: Sebastiano Serlio (1475-1555), i Andrea di Pietro, conegut com Palladio (1508-1580). Ells inventarien aquest tipus singular d'arc, extret de la metòdica reinterpretació de l'Obra de Vitrubio i de l'estudi de les antiguitats edilícies romanes. El Tractat d'Arquitectura de Serlio va ser imprès en castellà per a 1552 per Villalpando, sota els ahuspicios de Felip II i, per tant, difós per la monarquia hispànica.

La singularitat de l'arc o serliana de Sant Joan és, sens dubte, la seua excepcionalitat. La seua presència es circumscriu habitualment a l'arquitectura efímera que acompanya el cerimonial i litúrgia derivades de visites reals i processons triomfals.

Així, aquesta traça acompanya algun dels arcs honoraris construïts com ornament en aquestes celebracions, entre relleus i pintures, amb riques escenes i temes mitològics i hagiogràfics.

La serliana de l'Ermita de Sans Joan cal situar-la en el context d'una ciutat que, sota els ahuspicios del duc de Lerma, V marquès de Dénia, durant el primer terç del segle XVII va comptar amb interessants manifestacions d'arquitectura clàssica, llavors estimada per el poder. L'edifici de la Sala, actual Casa de la Vila, o els vestigis del Palau, que coronen el castell de Dénia, són dos exemples significatius. Paviment in situ del segle XVII, en què destaquen rajoles d'estil sevillà, amb influx estètic italià, característic del moment de la construcció del Col·legi del Corpus Christi de València, fundat pel Patriarca Joan de Ribera, a inicis del segle XVII.

El paviment de l'ermita il·lustra altres tipus de revestiment ceràmic en ús durant el segle XVII com a ornamentació dels sòls dels edificis. Els diferents rajoles resumeixen els tipus més freqüents utilitzats a València durant els segles XVI al XVIII. Hi ha rajoles decorades en blau cobalt, de Manises, en ús durant el segle XVI, i rajoles policroms, de Manises, del segle XVIII, a més dels esmentats d'influx sevillà / italià.

Cal no oblidar que l'ermita de Sant Joan, en la seua concepció original, és una interessant manifestació de l'arquitectura gòtica, tipologia que comparteix, amb molt poques variables, amb altres ermitoris emplaçats en els vessants del Montgó; tal com les Ermites de Santa Llúcia, Santa Paula, etc.

Text: Josep A. Gisbert Santonja. Sant Lluch, 2008.
Fotografies: Josep A. Gisbert Santonja
Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. arxiu Fotogràfic

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.690