Dénia.com
Cercador

Així serà el Festival de les Humanitats que convertirà Dénia en la capital del pensament crític de la Mediterrània

03 d'agost de 2022 - 11: 21

Aquest dimarts es va presentar a Dénia el festival que pot canviar per sempre la percepció de la ciutat des de fora, posant-la al mapa de les ments més brillants de diferents matèries: el Festival de les Humanitats.

L'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, juntament amb el director de l'equip de coordinació del festival, Josep Ramoneda, per fi van revelar aquesta setmana el programa que ha generat gran expectació, acompanyats del president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresident de la Fundació Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomia, Cristina Sellés, I el president de Baleària, Adolfo Utor.

Una idea amb un únic escenari possible: Dénia

Aquest Festival de les Humanitats va néixer després d'una conversa entre Ximo Puig i els membres de la revista La Maleta de Portbou, sobre la preocupació de com serà el món després de la pandèmia i la crisi de la democràcia, amenaçada pels totalitarismes. «Sembla que el món avança a un ritme amb la ciència i la tecnologia, ia un altre ritme pel que fa al pensament», va assenyalar Puig. Van decidir crear, per tant, una gran trobada internacional en què es fomentés el pensament i el debat sobre les principals preocupacions de la societat. Un cop concretada la idea, només quedava aclarir una qüestió important: quin seria l'escenari?

«Pensem ràpidament a Dénia» com «el millor entorn». La llavor del festival havia de ser plantada en un lloc amb una història lligada als grans pensadors, per la qual cosa Dénia podria recuperar la seua privilegiada situació com a lloc de trobada de filòsofs i estudiosos. L'alcalde, segons expliquen, va rebre la idea de manera entusiasta, i va oferir la ciutat per acollir el significatiu esdeveniment. "Marcarà un abans i un després en la imatge i el prestigi de la nostra ciutat, perquè el seu objectiu és convertir-la en un referent del pensament, la reflexió i les humanitats i recuperar, en certa manera, l'esplendor cultural d'aquella Daniya islàmica", va declarar Grimalt.

Segons Puig, «adossar a Dénia l?espai del pensament i la reflexió oferirà un nou atribut a la ciutat», un nou atractiu que s?uneix a la gastronomia, paratges i altres reclams que busquen desestacionalitzar el turisme de la localitat.

Un espai per respondre a grans preguntes

La finalitat última del Festival de les Humanitats, segons Josep Ramoneda, és “conversar, raonar conjuntament les coses que ens passen en un context com l'actual, en què el món s'ha accelerat tant que sembla que les màquines puguen més que nosaltres, per això la primera obligació és reflexionar sobre la condició humana i fer-nos les clàssiques preguntes de “qui som?”, “d'on venim?” i “on anem?”». En concret, el tema d'aquesta primera edició serà Mutacions: què ens espera en el futur proper?.

El festival se celebrarà del 27 al 29 d'octubre, amb, de moment, dos escenaris principals que mostren la seua aposta per la col·laboració publicoprivada: el Centre Social i la Sala de l'Androna de Baleària Port. Tot i això, l'objectiu, segons apuntava l'alcalde, «és centrar les properes edicions i activitats lligades al festival en el futur centre Universitari de Torrecremada, que s'està rehabilitant, i en altres espais emblemàtics que ben aviat tindrem a disposició, com el convent de Jesús Pobre».

Entre els seus participants hi ha noms de gran importància, participant els mateixos Ximo Puig, Josep Ramoneda i Adolfo Utor, als quals se'ls uniran experts nacionals i internacionals del pensament, la ciència, l'economia i altres camps, entre ells l'actual ministre d'Universitats d'Espanya, Joan Subirats.

Més enllà del festival

D'altra banda, durant tot l'any s'aniran succeint activitats relacionades amb el festival, que neix amb vocació de continuïtat en el temps. Aquestes activitats seran eminentment de caire cultural i col·laboren en el desenvolupament entitats com l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), la Fundació Chirbes i l'Agrupació Artística Musical de Dénia.

El Festival de les Humanitats està pensat perquè hi assisteixi professorat i alumnat universitari i de secundària, però també investigadors, escriptors, artistes plàstics i audiovisuals, músics i públic en general.

Gran recepció de l'empresariat

Aquest projecte ha estat molt ben rebut per l'empresariat de Dénia, representat a la presentació per Cristina Sellés i Adolfo Utor. Sellés, que a més de vicepresident de la Fundació Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomia és la presidenta d'Aehtma, ha indicat que “l'organització del festival és una oportunitat per convertir Dénia en epicentre del pensament i des de la part empresarial de la fundació hem cregut que cal impulsar esdeveniments com aquest juntament amb la col·laboració pública».

El president de Baleària, Adolfo Utor, per part seua, ha fet referència a l'Espai Lluís Vives, una part del programa de debats centrat en les humanitats i l'empresa, i s'ha mostrat convençut del «valor que tenen les humanitats i la seua incorporació a l'empresa». En línia amb el que ha manifestat l'alcalde, Adolfo Utor creu també que convertir de Dénia en «la capital del pensament, és remuntar-nos al segle XI de Daniya», una època esplendorosa en què Dénia va aconseguir un prestigi que amb iniciatives com aquest Festival de les Humanitats «es tractarà de recuperar i rememorar».

L'impacte a la ciutat

Finalment, el president Puig ha destacat que el Festival de les Humanitats de Dénia “constitueix un espai de pensament, de reflexió i de diàleg entre cultures i diferents maneres de veure el món”, així com un exercici de gran importància per enfortir la democràcia, ja que s'ha demostrat que els avenços en drets i llibertats són «reversibles» i cal lluitar permanentment per consolidar-los.

El president ha subratllat també que la iniciativa tindrà un impacte econòmic, social i cultural positiu, tant a Dénia i la Marina Alta com al conjunt de la Comunitat Valenciana.

2 Comentaris
  1. Luis diu:

    Però si no poden ni entendre la Constitució Espanyola i ara van de «referent internacional del pensament crític»…d'acudit si no fos per les subvencions que s'encasqueten.


37.861
4.463
12.913
2.700